Aquest són els protagonistes del film “The Party”. Tots ells són actors prou importants com per identificar-los en aquest muntatge fotogràfic.
La Janet està agraint el que li diuen per telèfon: acaben d’anunciar-li que la proposen com a Ministra de Sanitat, a l’oposició. Precisament avui ella i el seu marit, en Bill, han convidat un grup d’amics a una trobada, un “party”… La seva amiga April, immersa en la política, és de les lluitadores per unes idees que són uns ideals. En Gottfried podríem dir que és un intel·lectual potser una mica desencisat. La Marta i la Jinny formen una parella que estan celebrant l’anunci d’uns trigèmins que estan en camí. En Tom és un financer agressiu…
Tots ells conformen una mena de fresc que contempla bona part de la societat actual que, amb una copa a la mà, van destapant una sèrie de realitats a voltes ocultes en la societat de classes, des de la maternitat fins a la medicina, pública i privada. De tot es parla i de tot es participa en una reunió que sorprèn per la seva originalitat cinematogràfica: està explicada cronològicament (tota l’acció està rodada tal qual es mostra en la pantalla), filmada en blanc i negre perquè “des de un punt de vista purament fisiològic provoca una major excitació de la retina i per centrar l’atenció en els aspectes existencials dels personatges, en el què diuen i el què expressen”, confessa Sally Potter, la directora…
“The Party” és una comèdia. Una comèdia, que podríem dir-ne negre, perquè està com embolcallada en una mena de tragèdia, on una celebració amistosa es converteix, en qüestió de segons, en una violenta trobada…“Una setmana pot ser molt de temps en política, però uns minuts poden ser definitius en una relació personal. Sota una pressió extrema, en un ambient de confiança, els secrets més ocults surten a la superfície sense filtres. Aquest és l’abisme que jo vaig investigar com a escriptora”.
Després de veure i debatre pel·lícules que ens parlen de nens que marxen de casa perquè s’adonen que no són estimats, d’altres que han d’aprendre a conviure amb els oncles en quedar orfes… ja ens mereixíem una comèdia, no?
Una comèdia? Puc confessar que ahir vam riure i somriure, però, “The Party”és exactament una comèdia? Ah, i tornant a les imatges, qui diu la darrera frase? Qui és el vuitè personatge?
Moltes preguntes, totes amb resposta… el dimarts, en el Sopar de Cinema.
Antoni Kirchner
Sopars de Cinema Nº 88. Segona època. Dimarts 20 de febrer. A les 20:00 “The Party” de Sally Potter. Boliche Cinemes
Sopars de Cinema 