Dimarts 4 d’abril sopem amb “Un hombre llamado Ove”

Es diu Ove. És suec. Amb 59 anys, una mica mal portats,  ja no té ni esposa ni treball. Està malhumorat i es pregunta què hi fa ell en aquesta vida. Ella és la seva veïna. Es diu Parvaneh. És iraniana. Amb trenta i pocs anys, ben portats, embarassadíssima i mare de família, està integrada en la societat sueca i és una veïna disposada “pel que calgui”.

Ell sembla un vell amargat, sempre amb una cara de gos com fuig, es passa bona part del dia vigilant el seu petit univers, el de la comunitat de veïns de cases unifamiliars, observant si tothom compleix amb les normes de convivència establertes. Suposo que, en part, és per que és així i en part perquè havia estat president de la comunitat de propietaris fins que el seu veí i amic li va prendre el càrrec… No ho ha paït bé.

No interpreteu erròniament l’actitud, la mirada, de Parvaneh cap el seu veí i ara amic. No sempre han estat flors i violes en la seva relació, però la proximitat pot arribar a crear noves amistats fins i tot amb individus solitaris, seriosos, malcarats i una mica antipàtics. La proximitat i el fet de tenir i/o patir un cor massa gran.

 “Un hombre llamado Ove és el que se’n diu “una comèdia dramàtica”.  Es tracta de mostrar,  amb certes dosis d’humor,  una realitat que té connotacions dramàtiques, com moltes pàgines de la nostra vida, però que si ens arriben ben explicades i, especialment,  molt ben interpretades poden conformar una pel·lícula  que resulti atractiva , interessant i  amb moltes propostes per debatre. Una pel·lícula  que ha estat nominada per l’Oscar al millor film de parla no anglesa…  Entre els centenars, per no dir milers, de pel·lícules que anualment es produeixen arreu del món,  amb la premiada El viajantei amb la nominada “Un hombre llamado Ove” haurem pogut veure i comentar dos dels títols més senyalats de la producció mundial.

L’Ove ens espera en el Boliche. Sembla que té intencions d’acabar amb tota aquesta amargor, però no sap com fer-ho. Sortosament sempre hi ha un bri, que pot ser d’esperança, d’oportunitat, de reflexió i a nosaltres ens toca debatre si en Ove sabrà o no aprofitar algun d’aquests brins…  El pròxim dimarts, per exemple, podríem intentar-ho, no?

Antoni Kirchner

Sopar de Cinema Nº 76. Segona època. Dimarts 4 d’abril de 2017. A les 20:10: “Un hombre llamado Ove” de Hannes Holm. Boliche Cinemes.

Anuncis