Dimarts 28 de novembre soparem amb molta llum (“Hacia la luz”, de Naomi Kawase)

2

“Sense llum, no hi ha colors. Sense llum, no hi ha imatges. Sense llum, és impossible poder fer una pel·lícula. Gairebé es podria dir que la llum… és el cinema”.

Això és el que diu Naomi Kawase, la directora de la pel·lículaHacia la luz”, tercer títol del mini cicle que hem dedicat a la dona creadora d’imatges cinematogràfiques i que veurem i comentarem el pròxim dimarts.

Kawase ens proposa tancar els ulls i escoltar el què ens diuen els diàlegs de la pel·lícula que narra una veu que ens descriu l’on i el com de cada escena del film. És el què es fa perquè les persones cegues puguin “veure” les pel·lícules i el resultat és molt interessant. Facin la prova de tant en tant.

Ella, Misako, la protagonista,  escriu els textos per l’audio descripció.  Ell, Nakamori,  va començar a patir una malaltia ocular degenerativa que va posar fi a la seva carrera com a fotògraf. Quina esperança pot tenir ell per al futur? Realment pot trobar la motivació per seguir vivint? Hi ha coses que no entenem encara que puguem veure-les? I per contra, hi ha coses que entenem encara que no puguem veure-les?

Plantejades les circumstàncies de cada protagonista, Kawase introdueix una història en la història. Ella se sent opaca davant la vida, ell vol capturar l’últim raig de llum amb les seves fotos. Els dos s’il·luminen un a l’altre i, en el seu camí cap a la llum, ens ensenyen que el cinema és llum, que la vida és llum, que sense llum no hi ha res, però que l’única llum que de veritat compta… és la que tots tenim dins, no és cert?

Parlem-ne, dimarts, després de sopar…

Antoni Kirchner

Sopar de Cinema Nº 84.  Segona època.  Dimarts 28 de novembre de 2017.  A les 20:00: “Hacia la luz” de Naomi Kawase. Boliche Cinemes

Anuncis