Dimarts 25 d’abril sopem amb “Stefan Zweig, Adiós a Europa”

Aquesta imatge conté bona part del que Maria Schrader, la directora, ens vol explicar en la seva pel·lícula  “Stefan Zweig, Adiós a Europa. Pertany als deu darrers minuts del film i la clau està en el reflex de les flames en el vidre de la finestra de l’automòbil.  Són unes flames provocades per la crema d’uns matolls,  però en l’expressió del protagonista, Stefan Zweig, es pot observar una seriosa reflexió del que està passant… a la vella Europa.

L’escriptor és un dels nombrosos exiliats que han arribat al continent americà fugint de les persecucions nazis i la confrontació bèl·lica. En el seu cas és doblement exiliat, com a jueu i com a escriptor, doncs té prohibit publicar  cap llibre a Alemanya.

Ara és a Petrópolis, una ciutat brasilera, molt propera a Rio de Janeiro. Tot i el paisatge paradisíac que l’envolta no pot dissimular la desesperació que pateix en observar, amb impotència i de tant lluny, el que succeeix en el món. En front del desastre europeu la seva pròpia seguretat li sembla una impertinència.

“Stefan Zweig, Adiós a Europa” no és sols una pel·lícula biogràfica. Com a tal ens mostra els darrers anys de l’escriptor viscuts entre Nova York i el Brasil però, a més, és una reflexió sobre el compromís públic de les persones que, per la seva significació mediàtica, se’ls reclama que es manifestin sobre situacions polítiques de gran transcendència com era la persecució dels jueus per part dels nazis.

Estic segur que en algun racó de la biblioteca podem tenir una novel·la, una biografia, un assaig, de l’autor més traduït –junt amb Thomas Mann- de principis del segle XX. La pel·lícula ens recordarà alguna de les darreres obres i descobrirem la personalitat d’un escriptor que fou perseguit i exiliat,  però que mai es va voler manifestar públicament contra els que l’havien assetjat i obligat a viure en un altre continent.   I, tal com escriu en el pròleg de la seva autobiografia,  són els seus records i no ell  els que parlen… i nosaltres els hem de triar. Voldreu fer-ho amb nosaltres el pròxim dimarts?

En el pròleg de “El món d’ahir: memòries d’un europeu” escriu:

“He estat homenatjat i marginat, lliure i privat de llibertat, ric i pobre. Per la meva vida han galopat tots els cavalls de l’Apocalipsi, la revolució i la fam, la inflació i el terror, les epidèmies i l’emigració. Tot el que oblida l’home de la seva pròpia vida, en realitat ja molt abans havia estat condemnat a l’oblit per un instint interior. Només allò que jo vull conservar té dret a ser conservat per als altres. Així que parleu records meus, trieu vosaltres en lloc meu i doneu almenys un reflex de la meva vida abans que em submergeixi en la foscor “.

Dos dies després de la festa del llibre  m’ha semblat que no podíem trobar una pel·lícula més adient…

Antoni Kirchner

Sopar de Cinema Nº 77. Segona època. Dimarts 25 d’abril de 2017. A les 20:00: “Stefan Zweig, Adiós Europa”, de Maria Schrader. Boliche Cinemes.

Dimarts 2 de juny, “La Lección”, de Kristina Grozeva i Petar Valchanov

THE LESSON - Still 6Aquesta professora que fixa la mirada suportada per una mà que referma la tensió del moment, aquesta senyora que observa amb una postura circumspecta,  ens mira a nosaltres?  Diria que sí, oi? És la professora d’anglès a l’escola d’una petita població de Bulgària.  Es diu Nadezhda (‘Nade’ pels companys i amics) i està intentant descobrir a un alumne que ha robat els diners d’un company. És una cosa seriosa i la Nade està disposada a donar una lliçó al culpable parlant del què està bé i el què està malament.

Una lliçó que és difícil aplicar en tot moment. Per exemple, amb els problemes que la Nade està suportant pot saber exactament quin és el camí correcte i quin no l’és?  Què fa que una persona decent es despisti del camí que entenem com a correcte? Ni que sigui una sola vegada?

Tot i que hi ha una classe, uns alumnes i un col·legi, amb professors i que la pel·lícula es titula La lección”, aquest no és un film de problemes escolars ni de situacions que recordin altres pel·lícules focalitzades sobre els problemes de l’ensenyament. Aquesta és una pel·lícula que ens parla a cau d’orella del que pot passar a qualsevol persona que visqui en aquesta Europa que està intentant trobar una estabilitat econòmica i social i que pateix les conseqüències d’una política financera que marc a dues (o més) velocitats per als països que la integren.

Una pel·lícula de problemes econòmics? Ara? En teniu ganes? Jo, francament, no. Ja tinc prous problemes com per veure els del demès en una pantalla. Aleshores? Què és “La lección” ?  Donc s és una petita perla, una sorpresa, una obra que ha donat la volta al món en desenes i desenes de festivals i que té una muntanya de premis. Però, com que és una pel·lícula búlgara amb coproducció amb Grècia, pràcticament ningú s’ha assabentat de la seva existència.

Tot això està molt bé, però què és “La lección”, perquè l’he seleccionada i la recomano?. Doncs és un cant a la lluita personal, a la fermesa d’esperit, al total convenciment que l’ésser humà és capaç de treure forces d’on no sabíem que en teníem quan es tracta de tirar endavant la casa, la família i de fer front a totes les situacions anòmales que tenim davant: des de les abusives taxes financeres a la conxorxa d’allò que en diem ‘l’establishment’, amb les forces de seguretat mirant a un altre lloc, quan no a les seves butxaques i els préstecs massa fàcils i les seves perilloses derivacions.

Així, doncs, és una pel·lícula seriosa, no?  Depèn. De què depèn? A veure:una classe amb un alumne que ha robat a un company, no és una broma.  La cara que posa la senyora Nadezhda és tot un poema i el que ella mateix arrossega tampoc  és per fer-ne broma però, malgrat tot aquest anunciat, puc assegurar i asseguro que és una història que ens pot fer sentir millors quan sortim de la sala, que estarem pensant en el col·loqui que tindrem després de sopar i, de veritat, que sortirem amb un somriure a la cara.

Què més es pot demanar per un Sopar de Cinema després d’una setmana de reflexió?

Doncs som-hi: dimarts ens veurem, no?

Antoni Kirchner

Sopars de Cinema  Nº 40.  Segona època.  Dimarts 2 de juny de 2015. A les 20:00:  “La lección” de Kristina Grozeva i Petar Valchanov.  Boliche Cinemes.