Dimarts 20 de març ens situarem a l’any “1945”, de Ferenc Török

Aquesta imatge ens introdueix perfectament a la pel·lícula que us proposem pel Sopar de Cinema del pròxim dimarts.

El tren acaba d’arribar a l’estació d’un poble. Una pagesa baixa d’un dels vagons. Un parell de soldats s’ho miren des del seu transport militar. No és un Jeep, no són nord-americans, si ho fossin anirien amb un uniforme més entallat i planxat (a les pel·lícules de Hollywood els soldats sols anaven arrugats quan estaven en plena batalla, i encara…). El factor i el cap d’estació vesteixen uniforme d’estiu. Els barrets dels dos pagesos que estan al final de l’andana, en el carro, poden ajudar a suportar la calor… I, de cara a l’espectador, la figura d’un jueu ortodox acompanyat d’un jove, potser el seu fill.

Aquesta imatge correspon a la pel·lícula1945, dirigida per l’hongarès Ferenc Török. És el 12 d’agost de 1945. No és un dia qualsevol, per la ràdio acaben d’anunciar que els Estats Units han llençat la segona bomba atòmica sobre Nagasaki. La Segona Guerra Mundial encara no ha acabat definitivament, però la presència dels soldats soviètics que patrullen pel poblet hongarès ens situen en els inicis del que més endavant serà el control d’alguns països europeus  pel règim soviètic.

Els dos personatges jueus, en quan parlin amb el factor de l’estació, aniran cap el darrer vagó del tren. Acompanyen dues caixes de fusta (diria que són com uns taüts molt rudimentaris) que seran carregades en el carruatge que està esperant al final de l’andana.

Què passarà a continuació? No penso explicar-ho, naturalment, però afegiré alguns elements per acabar de situar la proposta del director. Encara no feia dos anys Hongria estava ocupada per les tropes germàniques i els vilatans d’origen jueu d’aquest poble van ser denunciats pels seus propis veïns. Com en molts altres llocs, com a França, per exemple i no diguem Polònia o Alemanya.

Ara que la guerra està a les acaballes, ara que en el territori europeu ja s’ha firmat la pau, ara… què volen aquests dos jueus? Per què tornen?

Aquest petit poble serà l’escenari que utilitza Ferenc Török per mostrar la roïnesa d’una societat que va intentar sobreviure en un temps molt difícil. Però sempre n’hi ha que ho van patir més…

Una pel·lícula molt premiada en festivals i mostres de cinema, una obra cinematogràfica que espero mereixi l’atenció i els comentaris dels assistents al Sopar de Cinema.

Cordialment,

Antoni Kirchner

Sopars de Cinema Nº 90. Segona època. Dimarts 20 de març de 2018. A les 20:05  “1945” de Ferenc Török. Boliche Cinemes.

Anuncis

Dimarts 7 de novembre, tornem a sopar, en cos i ànima (En cuerpo y alma, d’Indikó Enyadi)

Ella es diu María (Alexandra Borbély) ell és en Endre (Géza Morcsányi). Són els protagonistes de En cuerpo y alma de la directora hongaresa Ildikó Enyadi.

“En cuerpo y alma” és una pel·lícula que reuneix elements fantàstics, onírics, socials, psicològics… M’hi vaig deixar anar… Tan sols havia llegit quatre línies de la sinopsi: dues persones introvertides descobreixen per casualitat que cada nit comparteixen els mateixos somnis. Perplexos i espantats per aquest fet, decideixen acceptar aquesta estranya coincidència i intenten recrear les seves experiències oníriques en la vida real. Una tasca complicada, ja que quan més ho intenten, més lluny sembla estar del seu abast.

El somni ens presenta a uns cérvols que pasturen plàcidament pel bosc. A l’hivern han de buscar l’herba fresca sota la neu, a l’estiu tot és més fàcil…  La història dels dos protagonistes, antagònics en les responsabilitats professionals, ell és el propietari d’un escorxador de Budapest, ella és inspectora de qualitat, va sorprenent a l’espectador mostrant la introspecció dels seus caràcters… L’actuació dels cérvols és com silenciosa, en l’espai nevat, on les seves mirades transmeten sentiments i un lleu, molt lleu, contacte dels seus musells (narius) en el moment de beure aigua, sembla que tinguin quelcom d’humà… Hi ha qui diu que és una mena de conte contemporani sobre el dolor, la bellesa, la vida i l’amor. No sé, potser sí. Dimarts ho comentarem, no?

Tornem-hi. Tindrem Sopars!

Cordialment,

Antoni Kirchner

Sopar de Cinema Nº 82. Segona època.  Dimarts 7 de novembre de 2017.                      A les 20:10: En cuerpo y alma” de Indikó Enyadi.