Dimarts 30 de maig sopem amb la “Paula”, de Christian Schwochow

Ella és la Paula Modersohn Becker. Pintora. En aquest moment està mostrant al seu amic, el poeta Rainer Maria Rilke,  el retrat que acaba de pintar.  Una obra expressionista. No, no és exactament l’estil que s’esperava que utilitzés una pintora en aquella època. A principis del segle XX la societat no veia amb bons ulls que una dona pogués anar contra corrent sortint dels esquemes més clàssics de… bona per parir, bona per cuinar i netejar i si vol dedicar-se a la pintura… potser per passar l’estona, abans de casar-se… però, aleshores, ha de tenir en compte que “la tasca d’un pintor és la de retratar la natura exactament com és”.

Aquesta no era tant sols una opinió masclista impròpia d’ambients creatius. No, aquesta era una creença d’una part important de la societat que passava per ser cultivada. Molts dels artistes i gent d’ordre opinava que “les dones mai concebran res creatiu, a banda de fills”.

La història de Paula Becker, de casada Modersohn-Becker, és la d’una lluitadora que, des dels 24 anys, va començar a reivindicar la pintura com una forma d’expressió en la qual l’artista ha de tenir llibertat absoluta per poder transmetre una visió pròpia  “Sigueu idealistes fins a la senectut. Idealistes que encarnen una idea. Llavors haureu viscut”.

Influenciada per la obra de Cezánne i Gauguin, amb l’amistat d’artistes com l’escultora Clara Westhoff, des dels anys en que preparava el fang en el qual treballaria Rodin, o el mateix  Rilque, poc abans que comencés a escriure una de les obres més conegudes, “Cartes a un jove poeta”, Paula Modersohn-Becker va trobar a París el caliu i la llibertat per crear la seva obra.

“Paula va ser una persona excepcional. Va lluitar per trobar el seu camí com a dona sense apercebre’s  a si mateixa com una ideòloga o una feminista. No es va limitar a la pintura decorativa, volia mirar dins l’ànima de les persones. Estava fascinada per la imperfecció. Em va impressionar la seva enorme por d’esdevenir una pintora mediocre, una por que comparteixo com a realitzador”  confessa  Christian Schwochow, director del film Paula  que ell mateix defineix com  “una epopeia i una apassionada història d’amor. Em commou perquè els amants es neguen a deixar-se arrossegar per conflictes que causen innombrables separacions en la meva generació. Paula i el seu marit Otto lluiten per la idea d’una relació en la qual tots dos han de ser feliços com a parella i com a pares, però sense deixar de realitzar-se com a individus.”

Us proposo descobrir el món i les circumstàncies de “Paula”, la primera artista a qui s’ha dedicat tot un Museu, a Bremen, malgrat que en vida sols va arribar a vendre cinc obres i alguns dibuixos de les 750 pintures i un  miler de dibuixos que va crear abans de morir als 31 anys.  Hi ha excel·lents escriptores i excel·lents artistes plàstics, sols que les dones que pinten diria que resulten una mica invisibles. El Museo del Prado, per exemple, fins fa set mesos no va dedicar una exposició exclusiva a una pintora…

Un tema que ni pintat per parlar-ne en un Sopar de Cinema (excuseu l’acudit fàcil…), per exemple el del pròxim dimarts, dia 30, a les 20:00 del vespre. Als Boliche, com sempre.

Antoni Kirchner

Sopar de Cinema Nº 79. Segona època. Dimarts 30 de maig. A les 20:00: “Paula” de Christian Schwochow. Boliche Cinemes.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s