Dimarts 25 d’abril sopem amb “Stefan Zweig, Adiós a Europa”

Aquesta imatge conté bona part del que Maria Schrader, la directora, ens vol explicar en la seva pel·lícula  “Stefan Zweig, Adiós a Europa. Pertany als deu darrers minuts del film i la clau està en el reflex de les flames en el vidre de la finestra de l’automòbil.  Són unes flames provocades per la crema d’uns matolls,  però en l’expressió del protagonista, Stefan Zweig, es pot observar una seriosa reflexió del que està passant… a la vella Europa.

L’escriptor és un dels nombrosos exiliats que han arribat al continent americà fugint de les persecucions nazis i la confrontació bèl·lica. En el seu cas és doblement exiliat, com a jueu i com a escriptor, doncs té prohibit publicar  cap llibre a Alemanya.

Ara és a Petrópolis, una ciutat brasilera, molt propera a Rio de Janeiro. Tot i el paisatge paradisíac que l’envolta no pot dissimular la desesperació que pateix en observar, amb impotència i de tant lluny, el que succeeix en el món. En front del desastre europeu la seva pròpia seguretat li sembla una impertinència.

“Stefan Zweig, Adiós a Europa” no és sols una pel·lícula biogràfica. Com a tal ens mostra els darrers anys de l’escriptor viscuts entre Nova York i el Brasil però, a més, és una reflexió sobre el compromís públic de les persones que, per la seva significació mediàtica, se’ls reclama que es manifestin sobre situacions polítiques de gran transcendència com era la persecució dels jueus per part dels nazis.

Estic segur que en algun racó de la biblioteca podem tenir una novel·la, una biografia, un assaig, de l’autor més traduït –junt amb Thomas Mann- de principis del segle XX. La pel·lícula ens recordarà alguna de les darreres obres i descobrirem la personalitat d’un escriptor que fou perseguit i exiliat,  però que mai es va voler manifestar públicament contra els que l’havien assetjat i obligat a viure en un altre continent.   I, tal com escriu en el pròleg de la seva autobiografia,  són els seus records i no ell  els que parlen… i nosaltres els hem de triar. Voldreu fer-ho amb nosaltres el pròxim dimarts?

En el pròleg de “El món d’ahir: memòries d’un europeu” escriu:

“He estat homenatjat i marginat, lliure i privat de llibertat, ric i pobre. Per la meva vida han galopat tots els cavalls de l’Apocalipsi, la revolució i la fam, la inflació i el terror, les epidèmies i l’emigració. Tot el que oblida l’home de la seva pròpia vida, en realitat ja molt abans havia estat condemnat a l’oblit per un instint interior. Només allò que jo vull conservar té dret a ser conservat per als altres. Així que parleu records meus, trieu vosaltres en lloc meu i doneu almenys un reflex de la meva vida abans que em submergeixi en la foscor “.

Dos dies després de la festa del llibre  m’ha semblat que no podíem trobar una pel·lícula més adient…

Antoni Kirchner

Sopar de Cinema Nº 77. Segona època. Dimarts 25 d’abril de 2017. A les 20:00: “Stefan Zweig, Adiós Europa”, de Maria Schrader. Boliche Cinemes.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s