Dimarts 21 de març sopem amb “El viajante”

????

Rana i Emad són una parella iraniana de classe mitja. Són els protagonistes de El viajante, la pel·lícula dirigida per Asghar Farhadi que va obtenir fa pocs dies l’Oscar al millor film de parla no anglesa. Els dos es  mouen en un entorn cultural. Ell és professor de Literatura en un Institut i tots dos són actors de teatre d’aficionats. Durant la pel·lícula els veurem assajant la molt coneguda peça d’Artur Miller  “Mort d’un viatjant”.

Ara, en el moment que mostra la imatge de la convocatòria, “estan sumits en una situació que revelarà aspectes inesperats de la seva personalitat”,  com diu Asghar Farhadi. Per començar, la feina de l’assaig es complica amb un greu problema domèstic: l’edifici on viuen s’esquerda, com abans d’ahir aquelles cases del Poble Nou. Tot plegat és un enrenou que els condueix cap a solucions d’emergència i provisionals.  Estaran allotjats en el pis propietat d’un company del teatre malgrat que hi ha una petita habitació que resta ocupada per les pertinences de l’antiga llogatera que està buscant un altre pis. Aquell “tan sols serà per un parell de dies” sembla que resultarà una mica més dilatat… Com a espectador tens  la sensació que no estan sols en aquell pis…

Seria massa fàcil creure que els dos protagonistes de la pel·lícula acabaran vivint en paral·lel el que pateixen els personatges de l’obra teatral.  Res d’això. Però sí que es trobaran amb el viatjant i la seva família i hauran de decidir què fan. I aquest què fan vol  dir que haurem de comentar  el drama psicològic i moral sobre com la ira d’un home i la pròpia imatge danyada el poden dur a la vora de la destrucció del que ostensiblement vol protegir.

Asghar Farhadi, director d’un altre film premiat amb l’Oscar Nader y Simin, una separación, que ens va acompanyar fa uns anys en un altre Sopar de Cinema, diu que ha volgut fer “una pel·lícula amb una gran atracció emocional i que això fa que, a més de commovedora,  també obligui als espectadors a reflexionar sobre temes molts subtils…”

Em permeto prendre-li la paraula i proposar-vos el debat d’aquesta pel·lícula, en la que hi ha la subtilitat d’una crítica de costums, un procés d’investigació d’uns fets que la situen en el terreny del thriller i algun discret i quasi ocult homenatge a algun film inoblidable de la història del cinema… I és de les que tenen una hora final totalment impredictible.

Una pel·lícula que convida al debat. O sigui, que convida a veure-la en un Sopar de Cinema.

Antoni Kirchner

Sopar de Cinema Nº 66. Segona època. Dimarts 21 de març, a les 19:45: “El viajante” de Asghar Farhadi. Boliche Cinemes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s