Dimarts 31 de gener, “Loving”, de Jeff Nichols

foto-1En la imatge en blanc i negre podem veure al matrimoni Loving, Mildred i Richard. No sé si es pot veure prou bé, però la llibreria del darrere està dedicada a la legislació dels EE.UU. Es troben, doncs, en el despatx d’un jutge. No han robat. No han comés cap homicidi. No han infringit altra norma de l’estat de Virginia que la Llei Racial Integritat de 1924 que prohibeix el matrimoni entre persones de diferents races. Sí, el seu matrimoni fou inconstitucional…

La Mildred i en Richard es van enamorar el 1958 i es van casar en un altre Estat, doncs a Virginia estava prohibit perquè eren de races diferents. Ells tant sols volien viure junts i educar els seus fills en família, en la comunitat on sempre havien viscut. Són pacífics de mena, treballadors, persones d’ordre –que dirien en aquell temps- però la llei és la llei i el jutge que va fallar en el seu cas els va refregar per la cara una frase que no crec que jo pugi oblidar mai: “Déu Totpoderós va crear les races blanca, negra, groga, malaia i vermella, i les va posar en diferents continents. El fet de separar les races mostra que no tenia intenció de barrejar-les”. (Jutge Leon Bazile a la cort del Comtat de Caroline, Virginia, a l’any 1958).

A la fotografia en color la Ruth Negga i en Joel Edgerton interpreten els personatges d’una pel·lícula extraordinàriament sensible: Loving de Jeff Nichols.

Per què m’atreveixo a utilitzar aquest qualificatiu de forma tan rotunda? Doncs per què no recordo haver vist mai una obra que mostri el patiment infringit a aquest matrimoni per l’aplicació d’unes normes racistes, la lluita que van protagonitzar , les conseqüències de la mateixa i tot, des de una subtil narració que entronca amb la timidesa d’ambdós. L’únic crit de protesta que manifesta en Richard és “Digueu a la meva dona que l’estimo”.

Cansat de veure històries de sheriffs que abusen de l’autoritat sense cap escrúpol, de suportar aquelles situacions de violències col·lectives promogudes per un desig de venjança, fatigat per les imatges del Telenotícies que darrerament ens arriben dels EE.UU. confesso que vaig anar a veure “Loving” disposat a sortir de la sala a la primera provocació, sense necessitat que aparegués en pantalla el Klu-Kux-Klan.

Aquell temor, aquell neguit, van desaparèixer, lenta i suament, mentre observava aquesta obra tan despullada de sentimentalismes, amb una contenció que en va fer seure, definitivament, a la butaca. Les imatges, al servei d’una idea, mostren la violació d’una intimitat per part d’unes lleis racistes, però… mesurant molt els efectes dramàtics de la història. El to de la pel·lícula és el mateix que la personalitat que mostren la parella protagonista.

La imatge en blanc i negre és real, correspon al procés de 1967, però no caiguem en el parany de creure que ens parlen d’una història molt antiga. En un dels Estats d’aquell país aquesta llei antirracial encara era vigent l’any… 2.000!

Recordant la lluita del matrimoni Loving (cognom autèntic) podrem comprovar fins on es pot arribar defensant els drets de la llibertat de les persones.

Sense cap dubte, és una de les tres millors pel·lícules de la temporada… però les altres dues ja no estan en cartell.

Parlem-ne? Dimarts tenim tema.

Antoni Kirchner

Sopars de Cinema Nº 63. Segona època. Dimarts 31 de gener de 2017.  A les 20:05: “LOVING” de Jeff Nichols. Boliche Cinemes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s