Dimarts 13 de desembre ens retrobarem amb Christophe Farnarier a El perdut

el_perdut_neu-1Fa fred, molt fred. En la immensitat d’aquest escenari natural, vora el cim de la serralada, un home camina sense destí. Fa pocs dies va sortir de casa seva disposat a endinsar-se a les muntanyes per no tornar mai més. El seu equipatge no podia ser més lleuger: la roba que duia a sobre, una escopeta i una motocicleta per fer camí. No sabem res més d’ell. No sabem perquè s’endinsa a les muntanyes, no sabem on va ni d’on ve. Sols sabem que no vol tornar, que no hi ha retorn en aquest viatge.

La motocicleta ha quedat enrere. L’escopeta, no va tenir prou valor per utilitzar-la per acabar amb aquest viatge. El rigor de l’hivern no sembla suficient per fer la feina que no ha estat capaç de fer amb l’arma. Ara sols queden ell, l’home, i la immensitat de la natura que l’envolta.

El perdut és un film singular perquè segueix molt de prop aquest viatge, improvisat, del protagonista cap …al seu propi retrobament. Christophe Farnarier, l’autor, ens proposa ser espectadors privilegiats de l’encontre entre l’home i la natura que, tot i propera, potser tenim oblidada.  Un camí que comença en un intent de trencar amb la vida, que continua amb la lluita per la supervivència, per arribar a la convivència amb l’entorn. De la nova descoberta del foc a la integració en el paisatge natural…

La pel·lícula que us proposem per tancar les sessions dels Sopars de Cinema de l’any 2016 no és una mena de documental d’autor, és una simfonia poètica on la lluita per la supervivència de l’ésser humà troba bons aliats amb els éssers que habiten en els nostres boscos. L’emoció que traspua l’escena en que el nostre protagonista acaricia l’euga que pastura en el cim de la muntanya, és tan intensa com la del diàleg, sense paraules, amb l’au que el visita inesperadament.

Una autèntica simfonia de paisatges, de troballes, de detalls per tirar endavant la lluita per la supervivència, com si fos un poema, sentit, humà, reivindicatiu en el desencontre de l’home i el seu entorn, que ens arriba en el moment en què estem a punt de celebrar unes trobades familiars i, alguns de nosaltres fins i tot disposats a cantar… al voltant d’un arbre…

Tindrem un convidat molt especial, en Christophe Farnarier, que ens explicarà com va estar quatre anys treballant en aquesta pel·lícula, un any per fer el muntatge, com va aconseguir lluitar contra els elements per dur a terme aquest rodatge i, sobretot, com es va inspirar en el filòsof  Henry David Thoreau i en la seva obra “Walden”.

No serà  exactament un d’aquests sopars de Nadal, serà un Sopar de Cinema.  Ens hi acompanyeu?

Antoni Kirchner

Sopar de Cinema Nº 61. Segona època. Dimarts 13 de desembre de 2016. A les 20:00

“El perdut” de Christian Farnarier. Boliche Cinemes

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s