Dimarts 15 de novembre sopem amb en Daniel Blake (Yo, Daniel Blake, de Ken Loach)

ken-1-1Ell és en Daniel Blake (Dave Jons).  Dan és fuster, un artesà expert. Ha treballat en obres de la construcció, per a petits constructors, ha estat fuster a preu fet i segueix treballant la fusta perquè li agrada. Però la seva dona ha mort, ell ha tingut un atac de cor greu i gairebé cau d’una bastida; els metges li han ordenat no treballar i encara està en rehabilitació, pel que rep un subsidi d’atur.  És fort, té sentit de l’humor i està acostumat a no parlar de coses personals, però ara l’administració l’obliga a buscar una feina si no desitja rebre una sanció… És a dir, no pot treballar, però per rebre un subsidi ha de demostrar que ha buscat feina i no n’ha trobat… Cóm es pot resoldre aquesta situació?

Al seu costat podem veure a la Katie (Hayley Squires). S’han trobat en circumstàncies molt peculiars, en les seves visites (obligades) al “Job Center”. La Katie  és una mare soltera amb dos nens petits. Ha estat vivint en un alberg de Londres però les autoritats locals li han trobat un pis al nord del país amb un lloguer que s’inscriu en la seva prestació per habitatge. Això significa que les autoritats locals no han de pagar-li la diferència. El pis està bé encara que necessita alguns arranjaments. Però la Katie no té família a prop, ni ajuda, ni diners. Katie és una persona realista. Sap que la seva primera responsabilitat és sobreviure, sigui de la manera que sigui…

No són parella, què va! Son víctimes dels processos administratius de la Gran Bretanya,  però que ens recorden d’altres molt més propers.

La història universal de les persones que lluiten per sobreviure va ser el punt de partida d’en Ken Loach per escriure el guió i dirigir Yo, Daniel Blake. “Però després –diu en Ken Loach- , els personatges i la situació han de basar-se en la experiència viscuda. Si ens hi fixem bé, tots podem veure la crueltat conscient que aplica l’Estat quan acudeix en ajuda dels que estan desesperats i l’ús de la burocràcia, la intencionada ineficiència de la burocràcia, com arma política: “Això és el que passa si no treballes, si no trobes treball patiràs les conseqüències”. La ràbia que amaga aquesta afirmació és el que va motivar que fes aquesta pel·lícula”.

No som clients, no som consumidors, som ciutadans.

Inaugurem la temporada de Sopars de Cinema amb una obra valenta, d’un tipus de cinema que ens parla de problemes i circumstàncies que tots podem conèixer de prop o de lluny. Palma D’or al Festival de Canes, Premi del públic en el Festival de Sant Sebastià. Nosaltres li podem donar el premi de comentar-la, després de sopar, naturalment…

Antoni Kirchner

Sopars de Cinema Nº 59. Segona època. Dimarts 15 de novembre de 2016. A les 20:05 “Yo, Daniel Blake”” de Ken Loach. Boliche Cinemes

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s