Dimarts 21 de juny soparem amb “Fatima”

DPXFATIMA_REC709_000003Va acabar la projecció en la sala dels Boliche Cinemes i vaig tenir la sensació que parlar o escriure d’aquesta pel·lícula podria ser com esberlar una mica una delicada peça artística. D’altra banda, el que acabàvem de veure era… un “tros de vida”, un fragment de la realitat, d’una realitat molt concreta, que la càmera entomològica de Philippe Faucon ens havia mostrat de ben a prop.

Amb aquestes dues sensacions, tan poc freqüents després de veure un film, em disposo a recomanar-vos que ens acompanyeu a veure “Fatima” en el darrer Sopar de Cinema d’aquesta temporada. I faig aquesta recomanació ben convençut que en el col·loqui les tertulianes (que habitualment sou el 90% dels assistents) aportareu molt més del que jo pugui oferir-vos perquè… “Fatima” és una pel·lícula que arriba molt més a les dones; és una pel·lícula per a dones, sí, que els homes podem veure perquè coneixem de ben a prop del que sou capaç de fer. M’explico.

Fàtima (Soria Zeroval) és una dona marroquí, entre els 40 i 50, que viu i treballa a l’àrea de Lió, amb les seves dues filles des que el seu marit la va deixar per una altra.

Fàtima no parla bé el francès. Treballa per a una empresa i després per a particulars fent feina de neteja. Té uns horaris difícils, però el sacrifici paga la pena perquè així podrà ajudar a la seva filla gran, Nasrine (Zita Hanrot) que comença el primer any de medicina. Qui de vosaltres, benvolgudes tertulianes, no pot explicar els seus sacrificis per tirar endavant la família?

Però… Fàtima no sap parlar prou bé el francès. Fàtima és marroquí i, encara que en aquest país és opcional, porta el hijab quan està amb altres persones, no com un símbol de religió musulmana, doncs en l’Alcorà no es menciona per a res, sinó com a senyal d’identitat. (No parlem, nosaltres, tant i tant de “identitats”?).

Fàtima i Nasrine, a la fotografia, són la imatge de dues generacions que, a la seva manera i de forma ben diferent, estan integrades en el país de acollida. Una, estudiant una carrera prou important, l’altra treballant “com una mula” –com li diu la filla petita-.

Aquesta és una història de persones, de vides humanes, amb problemes racials, d’aquells que no surten als diaris perquè no són noticia, però són quotidians. Problemes i situacions provocades per part d’abdues comunitats, que no saben distingir que sota el color d’una pell, sota els hàbits d’unes tradicions, més enllà de la torre babel·liana de les fronteres lingüístiques tots, tots, som de carn i ossos.

Però, hi ha molt més en aquesta pel·lícula. “Fatima” ens descobrirà que darrere una persona que està fent un treball prou humil potser hi ha un ésser d’una sensibilitat extraordinària i, el que pot semblar com una història prou imaginativa… resulta que forma part de la realitat…

Crec que, després d’una temporada amb tantes i tantes obres que hem celebrat com a ‘diferents’, ‘especials’, ‘perles ocultes’, “Fatima” és una molt bona proposta per aquest darrer sopar abans de vacances. Ho celebrarem, perquè, a més, dimarts serà per a mi un dia important que voldria compartir amb tots vosaltres.

Soparem plegats?

Antoni Kirchner

Sopars de Cinema Nº 58. Segona època. Dimarts 21 de juny de 2016. A les 20:10 “Fatima” de Philippe Faucon. Boliche Cinemes

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s