Dimarts 19 d’abril soparem amb el Sr.Jutge (El Juez, de Christian Vincent)

"L'Hermine" de Christian VincentNo li digueu Sr. Jutge, digueu-li Sr. President. Ho repetirà tants cops com faci falta, el seu tractament és el de Sr. President de la Cort i presideix els judicis per causes penals en una ciutat del nord de França.

Li falta poc per retirar-se. La seva haurà estat una carrera que l’ha convertit en un personatge que no deixa indiferents als qui l’han tractat o treballen al seu costat: odi i amor, temor i respecte, no sé en quines proporcions. Però ell sap que no és estimat per la majoria dels qui l’envolten, tant a la feina com a casa. Els companys li han tret un mot: el jutge dels dos dígits, fent referència al rigor que aplica en les sentències que, amb certa freqüència, arriben fins als dos dígits (més de deu anys de reclusió); a casa viu un procés de divorci i ara la dona l’ha fet fora i el trobem en una habitació d’hotel on vell, malhumorat i engripat, sembla un pobre home, si no fos perquè en el moment que, amb tota solemnitat, entra en l’hemicicle de la sala dels judicis, ell és…El Juez”.

El cas que ara l’ocupa és el d’un matrimoni jove, ella embarassada, amb una primera filla de set mesos que ha patit una mort violenta. Els veïns corroboren que la petita no parava de plorar i gemegar dia i nit. L’acusat és el jove marit que no vol declara altra cosa que ell no va colpejar a la seva filla, que ell no l’ha mort, tot i que hi ha indicis que semblen acusar-lo.

Acaben de nomenar els membres del jurat popular i, en aquest precís moment… el jutge Michel Racine (Fabrici Luchini) se n’adona de la presència d’una persona que coneix. Una persona que ha significat  un raig de llum en la grisor de la seva vida. Un raig intens, enlluernador, però molt breu. Massa breu.

De què estem parlant?  D’una pel·lícula amb jurats populars, tot recordant l’insuperable Doce hombres sin piedad?  D’una història del passat que es recorda quan el present més aviat és per oblidar?  Estem parlant de dues pel·lícules en una?

“El Juez” és una sola pel·lícula, on les dues trames argumentals sumen i no divideixen. Christian Vincent, el director,  ens permet assistir a l’escenificació d’un judici, amb una posada en escena meticulosa, molt detallista i, a la vegada, ens sorprèn amb l’aparició d’aquest personatge, com li passa al senyor jutge, moment que ens mostra la imatge.

Una pel·lícula molt ben escrita (premi al millor guió en la darrera Mostra de Venècia), escrupolosament interpretada (Copa Volpi d’interpretació masculina en el mateix certamen) amb una ‘aparició’ sorprenent, la de la coneguda actriu danesa Sidse Babett Knudsen (coneguda pel seu treball en la sèrie Borgen) que ha estat premiada com a millor interpretació secundaria amb el Cèsar 2016.

Què més podem afegir per raonar que “El juez” serà la pel·lícula del Sopars de Cinema del pròxim dimarts?  Crec que no cal dir res més. La veiem i després ja en parlarem. No?

Antoni Kirchner

Sopar de Cinema Nº 54. Segona època. Dimarts 19 d’abril de 2016. A les 20:10 “El Juez” de Christian Vincent. Boliche Cinemes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s