Dimarts 15 de març parlarem sobre “El nombre del bambino”

83150El matrimoni Berta i Sandro (amb jerseis verds)  han convidat a sopar a Paolo (camisa blanca) germà de la Berta, a la seva esposa Simona i a un amic de la infància, en Claudio. A la fotografia podem veure que s’ho passen bé…

L’ambient sembla que correspon al d’una colla d’amics, de formació intel·lectual superior i reflecteix la situació professional de la majoria: la Berta és mestra d’escola però ha de dedicar molta part del seu temps als seus dos fills; en Sandro és professor universitari, addicte a Twitter, amb un llibre editat (tot i que crec que no se n’han venut més de 300 o 400 exemplars…); la Simona, que llueix un vestit elegant, acaba d’arribar d’una entrevista que li han fet a la televisió com a escriptora d’una novel·la, diuen que amb un contingut una mica picant, que potser es convertirà en un best-seller i, a més, està embarassada. El seu marit, en Paolo, és un burleta i extravertit agent immobiliari.  Assegut al piano sembla que ens miri en Claudio, una mena de músic excèntric que intenta guardar l’equilibri entre els desequilibris del conjunt.

Llibres, música, intel·lectuals, amics de la infància… Podria ser un sopar d’amics que han viscut junts els millors anys de la seva vida; podria ser una comèdia a la italiana on els autors tracten de treure la punta a aspectes de la societat actual que hem adoptat com a habituals;  podria ser una pel·lícula més o menys amable i intranscendent,  però quan pregunten el nom que han pensat posar-li al fill de la Simona i en Paolo… aquesta harmonia que podem veure a la fotografia desapareix immediatament.

Com és possible?  Tant terrabastall per un nom? Imagineu aquests mateixos amics en versió alemanya, que visquessin a Berlín i que en un sopar com l’organitzat per la família Pontecorvo, preguntessin  quin nom li posaran al nou nat i que la resposta fos… Adolf!  Com que son italians, el nom serà un altre, es clar. Però de noms que poden recordar-nos a personatges polítics indesitjables n’hi ha que també els podem associar a creadors, artistes o personatges d’obres significatives…

Serà una broma? Serà veritat? En realitat la situació acabarà provocant una disputa que traurà a la llum rancors i secrets. Rancors que estaven ocults des de el passat col·lectiu i secrets de relacions ignorades que han estat guardats una desena d’anys.

Una comèdia –a la italiana?- que ens permetrà un debat força participatiu, com els darrers que hem viscut, desprès d’haver somrigut especialment amb un final absolutament sorprenent.

Què més podem desitjar per a un “Sopar de Cinema”? Doncs… que ens hi acompanyeu.

Antoni Kirchner

Sopars de Cinema Nº 52. Segona època. Dimarts 15 de març de 2016 a les 20:10: El nombre del bambinode Francesca Archibugi. Boliche Cinemes.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s