Dimecres 24 de febrer soparem amb la Carol

CA1_3079 copy bAquesta  vegada es  tracta de mirar, però de fer-ho de la manera tant intensa com  siguem capaços. Mirem bé a la Carol (Cate Blanchet), una dona de molt bona posició que ha entrat en uns magatzems de Manhattan per comprar uns regals de Nadal, de la que més tard sabrem que té una filla i que viu un procés de divorci.  Una dona que cuida molt el seu aspecte: abric de pells, bossa de marca, tocat conjuntat amb el vestit,  una esmerada manicura i uns magnífics guants de pell que quasi no es veuen però que els poden descobrir al marge inferior dret de la fotografia.  Ah… els guants! Els guants són una peça important en aquests primers minuts deCarol, el pròxim film dels Sopars de Cinema.

La venedora que l’atent es diu Therese (Rooney Mara), està a la secció de joguines en la campanya del Nadal de 1952. Vesteix un cert uniforme dels magatzems i llueix una gorra pròpia de la festivitat, per alegrar les vendes… No du les ungles pintades. No faria per una venedora de taulell. A la Therese el que de veritat l’interessa és la fotografia. Voldria dedicar-s’hi professionalment.

Què hi ha en la mirada de Carol? Fitxeu-vos com descansa els braços en el taulell. No és una postura habitual per qui vulgui comprar un regal, més bé sembla com si volgués apropar-se a la Therese. Per això la mira… com la mira?  I la Therese,  cóm creieu que reacciona?  Entoma la mirada, aguanta la pressió amb la ma dreta, apretada, tensa, i… li torna l’esguard. Als seus 20 anys és una noia valenta, a vegades dubitativa, però valenta.

Sembla que no es diguin res. Però… no, no és cert. Potser, en aquest precís moment, no pronunciïn una paraula però… els ulls, ah els ulls! aquests sí que parlen. En aquest precís instant la Carol…

No puc seguir. De veritat. Què pensaríeu si ara escrivís que aquesta escena que acabo d’explicar va succeir a la vida real? I que el personatge de la Therese representa el de l’autora del llibre que inspira el film? La Therese és la Patricia Higshmith, la coneguda escriptora de  novel·la negra. La seva obra més coneguda,  “Estranys en un tren” (tres cops adaptada a la pantalla, una pel mestre Alfred Hitchcock ) estava en impremta i la Patricia treballava temporalment en uns grans magatzems durant la campanya del Nadal de 1948. “Estava a la secsió de joguines, entre nines, quan va veure una dona rossa amb un abric de pells i semblava que desprengués llum.  La dona s’hi va acostar, va comprar una nina, va pagar i va apuntar l’adreça on s’havia d’enviar el regal.  Aquella visió         –escriuria anys més tard la Patricia- va fer que em sentís estranya, marejada i extasiada”.

Quan va arribar a casa va escriure vuit pàgines on, amb tot el fil argumental, va esbossar la història d’amor entre una jove dependenta i una dona fascinant que és revelada així en el primer encreuament de mirades: “Era alta i atractiva, se li veia una figura esvelta i graciosa… Tenia els ulls grisos, transparents, però dominants com la llum o el foc i, atret per ells, Therese no podia deixar de mirar-los…”.

Nova York, anys 50. Un prodigi de direcció artística, una cuidada ambientació, una fotografia impressionant (van rodar amb càmeres de Super 16 mm. amb film per donar la pàtina, la textura visual d’aquell temps). La decoració, el maquillatge, els exteriors…

No sé com abreviar aquesta convocatòria. Podria estar escrivint folis i més folis perquè “Carol” és una extraordinària obra de sensibilitat i bon gust sense oblidar el fons de denuncia d’una societat puritana més preocupada per les conseqüències de la guerra freda que s’està covant que de la llibertat personal dels seus habitants.

Poques vegades jurats, crítics i espectadors han coincidit en atorgar la màxima qualificació a un film. “Carol” és una d’aquestes excepcions.  Em sabria molt de greu que no poguéssiu acompanyar-nos en un col·loqui que intueixo serà llarg i intens…

Antoni Kirchner

Sopars de Cinema Nº 51. Dimecres 24 de febrer a les 19:50 “Carol” de Todd Haynes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s