Dimarts 12 de gener ens graduarem a “La academia de las musas”, de José Luis Guerín

foto 1Sols demano un parell de minuts d’atenció. Sóc conscient del brogit que hi ha arreu del nostre món de cada dia. I de l’atabalament que potser ens envaeix i que ni el parèntesi de les festes ha pogut frenar. Però no us puc presentar aquesta pel·lícula si no hi dediqueu un parell de minuts d’atenció.

Aquesta dona jove que mira a l’altra dona es diu Mireia Iniesta. És filòloga. I ha acceptat interpretar el paper d’alumna del professor de filologia italiana de la Universitat de Barcelona Raffaele Pinto. Ho ha tingut molt fàcil doncs ha estat alumna seva i a més és una cinèfila perduda,  escriu articles, col·labora en empreses culturals vinculades al cinema i s’ha convertit en una autèntica co-protagonista de La academia de las musas de José Luis Guerin.

Sorprèn aquesta mirada tan profunda. Clar que l’altra dona, la que està d’esquena, la Rosa Delor i Muns, doctora en filologia catalana i especialista en Salvador Espriu,  li està parlant de la relació que, sospita,  que la Mireia té amb el seu marit i…bé no puc dir més però en aquesta escena, quasi al final de la pel·lícula, és quan “La academia de las musas” mostra tota  la narrativa de ficció que ens ofereix, després de haver passat pel documental d’autor i no quedar-se en cap de les dues definicions.

Quin valor tenen les paraules? Què és l’amor? Quin pot ser el paper de les muses en la creació literària? El professor Raffaele Pinto està impartint un seminari a la Universitat de Barcelona. Professor i alumnes –pràcticament totes dones, com en les tertúlies dels ‘Sopars de Cinema’-  acabaran jugant un joc que, al principi, pot semblar molt acadèmic però que va derivant cap el vodevil, d’una manera subtil, irònica, apassionada, càustica…

Sembla un documental però… és una comèdia. Sembla un seminari a la recerca del valor de la paraula i del seu efecte en les relacions humanes, com l’amor, però… és una ficció creada des de situacions reals.

La idea d’una hipotètica escola de muses que inspirarien als artistes perquè retrobessin la puresa de l’art, va atrapar  a José Luis Guerin que va assistir al seminari per filmar-lo. Després d’unes quantes classes enregistrades, va anar agafant cos una història, sense guió, que bategava per fer-se testimoni, trama, paraula i imatge. De mica en mica el grup d’alumnes/amics es va anar adonant del que tenia entre mans, i la successió de seqüències ja no es va poder aturar. La realitat es va barrejar amb la ficció i es va convertir en pel·lícula. Ara el producte està acabat, s’exhibeix en festivals, guanya premis, s’ha estrenat  i el podrem veure i comentar en el ‘Sopar de Cinema’ d’aquest dimarts.

Si podeu, no hi falteu. Us ho recomano.

Antoni Kirchner

Sopar de Cinema Nº 48. Segona època. Dimarts 12 de gener de 2016. A les 20:10: “La academia de las musas” de José Luis Guerin. On?  Als Boliche Cinemes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s