Aquest dimarts 29 de desembre veurem “45 años”

45_AÑOS_agatha_a._nitecka-000070850021Una imatge d’un moment ben feliç!

Al centre de la fotografia podem veure a en Geoff (Tom Courtenay) i la Kate (Charlotte Rampling) que estan celebrant el seu 45è aniversari de casats.  És una festa molt lluïda.  S’han reunit tots els amics i alguns familiars per acompanyar-los en aquesta ocasió. S’han vestit com cal per una circumstància tan especial.  Probablement no tots els presents  estaran en condicions de viure una experiència com aquesta.

I, a més, en Geoff i la Kate no han arribat a aquesta celebració amb proves evidents de senilitat. Tots dos  estan intel·lectual i físicament sans, si exceptuem la recent operació a què es va sotmetre Geoff per instal·lar-li un bypass.

Es van casar joves, com era costum en els seixanta i porten més temps junts que moltes parelles més joves i més adverses a comprometre’s.   Semblen estar molt units, però…   45 años, la pel·lícula, intenta captar amb gran agudesa la vulnerabilitat d’un matrimoni quan es desperten ferides i gelosies del passat…

En molts aspectes, Kate i Geoff,  són com una sola persona.  Ella sap quins llibres va començar a llegir Geoff i mai va acabar; ell sempre intenta arreglar el lavabo; parlen de veïns i amics a la seva manera.  Geoff  és ingenu,  sincer,  sense tacte, i com diu la Kate: “És massa apassionat”.  I potser seguirà trepitjant els sentiments de la seva sensible esposa, convençut que l’honradesa sempre és el millor…

No hi ha moltes pel·lícules sobre la vellesa que no siguin sentimentals o paternalistes. En realitat quasi no en coneixia cap, fins avui.

“45 años”  tracta als seus protagonistes com a persones adultes però que, en certa manera,  encara són a la flor de la vida i que poden resultar vulnerables als dards emocionals, com diu el director del film, en  Andrew Haigh.

Quan en Geoff li diu a la Kate: “Eres sensacional”,  no costa gaire imaginar a la Rampling com la cèlebre model i aspirant a actriu a la qual van batejar com” The Look “.  I quan ella contesta: “I tu eres tan elegant”,  els que tenen memòria potser veuran aquell Courtenay en el paper del prim i ben plantat noi dolent de “La soledad del corredor de fondo”.

La música pop dels seixanta sembla perseguir a la Kate   -“I Only Want To Be With You”, “Young Girl”, “Happy Together”-   mentre intenta enfrontar-se al passat ressuscitat del seu marit i subratlla cruelment el contrast de les fantasies de joventut amb la realitat de fer que l’amor romangui.

Recordem plegats aquesta música? Imaginem-nos que tenim… uns quants anys menys?

Després de les neules i els torrons i de pair els excessos d’aquests dies us esperem el pròxim dimarts dia 29 per parlar de cinema, de la nostra joventut, de tal com érem…

Ens veurem abans d’acabar aquest any?  Ho espero i ho desitjo.

Antoni Kirchner

Sopar de Cinema Nº 47.  Segona època.  Dimarts 29 de desembre de 2015.  A les 20:00: “45 años” de Andrew Haigh. Boliche Cinemes. (Una de les 50 millors sales d’Europa).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s