Dimecres 25 de novembre soparem amb “Grandma”

GrandmaDues dones: l’àvia i la neta. L’actriu que interpreta l’àvia estic segur que l’heu vist més d’un cop en alguna de les 63 pel·lícules en les que ha intervingut o en les moltes series on ha tingut un paper secundari. És la Lily Tomlin, el prototip del que es coneix en llenguatge professional com “una actriu de caràcter”, que “dona bé” per interpretar segons quin tipus de personatges. No té l’estàndard de bellesa que el cinema de Hollywood ha escollit per a les protagonistes, però és una actriu de raça, d’aquelles que aguanten molt bé el paper que li assignen i que, per poc que es descuidi l’estrella del film, pot eclipsar-la en una o altra escena.

La Lily Tomlin té 76 anys i fa mig segle que actua davant les càmeres. I ara, als 76 anys, li arriba el moment de convertir-se en protagonista!

La pel·lícula es diu “Grandma” (“Àvia”) i el seu director, Paul Weitz , diu que tenia la història molt pensada des de feia anys, però que fins que no va treballar i conèixer a la Lily Tomlin no es va animar a escriure-la. O sigui, un guió fet a mida per a una actriu que, per fi, pot fer de protagonista.

I de què va l’argument de “Grandma” ? Doncs és la història de tres dones, de tres generacions d’una mateixa família, àvia, filla i neta que ens ofereix, entre altres temes, una reflexió sobre l’escala de submissió que, de vegades, suposa l’amor: uns poden fer mal als altres, i aquests a altres… en determinades circumstàncies, clar. I, el que sorprèn més: els problemes que presenta la situació que s’ha de resoldre, problemes difícils, estan tractats amb una generosa dosi d’humor. I això converteix la pel·lícula en una obra de singular atractiu.

D’aquest film no en tenia cap noticia. Consulto comentaris i informacions i em trobo amb aquestes contundents opinions: “Una comèdia dramàtica que a ben segur serà una de les grans sorpreses de la temporada. Una producció petitíssima, però cinematogràficament molt gran, que aconsegueix una cosa que està a l’abast de molt poques pel·lícules: commoure”.

“Convindria no confondre’s aquesta setmana. És cert que totes les estrenes previstes han fugit espantades pel fenomen “Ocho apellidos …” ja que ningú volia competir amb ella en taquilla perquè, sens dubte, serà el film de la setmana, però no el millor film . No es confonguin. Aquest honor li correspon a “Grandma” una pel·lícula petita, d’escàs pressupost i gairebé sense publicitat. És igual, és una joia enfilada en el talent de Lily Tomlin, un portent d’actriu sobre el qual se suporta una pel·lícula intel·ligent, llaurada entre sentiments intergeneracionals, plena d’humor i tendresa i sobretot plena d’una màgia i carisma que enlluernarà a molta gent”.

Fan falta més arguments per seleccionar-la com la pel·lícula del nostre pròxim “Sopar de Cinema”? Doncs us convido a assaborir-la en la pantalla i a comentar-la, després de sopar.

Antoni Kirchner

Sopar de Cinema No 46. Segona època. Dimecres 25 de novembre de 2015. A les 20:10h “Grandma”, de Paul Weitz. Boliche Cinemes (naturalment).

Atenció al dia de la sessió. Per “qüestions de programació” aquest cop serà el dimecres enlloc del dimarts.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s