Dimarts 3 de novembre soparem amb “Truman”

Truman foto aAeroport de Barajas. Prop de les 12 del migdia. Tomás (Javier Cámara) camina cap el taulell de facturació del vol que el retornarà al Canadà, on fa uns anys que hi viu. El segueixen Paula (Dolores Fonzi) cosina d’en Julián i el mateix Julián (Ricardo Darín). Ah, i en Truman, el gos d’en Julián que dona nom a la pel·lícula.

S’han publicat moltes fotografies amb els dos protagonistes (en realitat haurien de tenir sempre en compte a Truman…) parlant, mirant-se als ulls, gesticulant, amb un posat greu, amb una rialla continguda… Com sempre, he intentat triar la imatge que em sembla clau de la pel·lícula. I aquesta ho és. Sempre que recordem el film acabarem pensant en un abans i un després del moment que mostra aquesta imatge

Un abans que ens parla de l’arribada de Tomás a Madrid, un viatge precipitat de tant sols 4 dies d’estada, per poder  retrobar al seu vell amic, que pateix una malaltia terminal. No us espanteu. De pel·lícules que tracten d’aquest tema n’hem programat diverses i la que ara ens proposa Cesc Gay, el director, és una reflexió sobre el comportament dels acompanyants, dels que viuen prop de la persona afectada. En aquest cas Truman ens mostra una història, una relació d’amics, vista des de el personatge de Tomás, el que fa aquest viatge de pocs dies per veure a Julián, per transmetre-li l’escalfor d’una amistat que ve de lluny, sense cap altra intenció, de moment.

I aquesta situació, a la nostra edat, tots l’hem viscut o l’estem vivint. I, precisament, sobre el nostre paper, el de testimonis, el d’acompanyants, és en el qual s’ha interessat el director.

Torno a advertir-vos: no us deixeu portar per pensaments dramàtics ni especuleu més enllà del que intento explicar-vos. Aquesta història podria haver resultat un “dramón”, però en Cesc Gay introdueix a Truman, l’inseparable gos d’en Julián,  per suavitzar les situacions vitals.

Nosaltres, espectadors, som una mica com el personatge de Tomás. Prenem contacte amb la realitat del que li passa al Julián i probablement ens farem amics d’en Truman. El director voldra explicar-nos perquè Julián reacciona com ho fa davant la seva malaltia,  però, atenció, no intenta convèncer a ningú. No hi ha manipulació. “És una mirada sobre cóm reaccionem davant de l’imprevist i el desconegut”, diu en Cesc Gay. Però també és una pel·lícula sobre l’amistat i sobre dos homes davant d’una situació prou difícil.

Us convido a parlar d’una situació amb la qual haurem de viure o conviure si no és que ja l’estem vivint, però aquest problema, que quan intentes explicar-lo fàcilment t’ennuegues, el veureu  tractat amb una delicadesa extraordinària. Les mirades de Javier Cámara i Ricardo Darín, algunes subtils situacions, l’extraordinària interpretació dels dos (tres?) protagonistes (premiats ex aequo al festival de Sant Sebastià)… us deixaran com en un núvol… convençuts que heu estat testimonis d’una pel·lícula que farà història. Sí. Ho escric amb aquesta contundència.

“Truman”  no és, com acostumem a dir, la pel·lícula de la setmana, “Truman”, probablement, sigui la pel·lícula de l’any.

No us la podeu perdre.

Antoni Kirchner

[La productora de “Truman”, Marta Esteban, ens ha confirmat que  vindrà a sopar i a participar en el posterior col·loqui].

Sopar de Cinema Nº 45. Segona època. Dimarts 3 de novembre. A les 20:00 “Truman” de Cesc Gay. Boliche Cinemes (on, sinó?)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s