Dimarts 6 d’octubre, soparem “Lejos de los hombres”

LEJOS-DE-LOS-HOMBRES-08-HDViggo Mortensen. Nascut a Nova York, de pare danès i mare nord-americana. Parla sis idiomes, entre ells l’espanyol –va viure uns anys a Argentina- i pot presumir de les seves nocions de català –cada cop que va al Festival de Sitges a recollir un premi no li fa mandra agrair-ho i comentar-ho en el nostre idioma-. A més, com a protagonista de Lejos de los hombres, la pel·lícula que ahir es va estrenar,  ha aconseguit parlar en un francès amb l’accent característic dels colons que vivien a l’Algèria,  cap a 1954,  abans de la seva independència i, per exigències del guió –interpreta a un francès d’origen andalús- també xampurreja l’espanyol amb accent del sud.

En algunes publicacions l’han etiquetat com el Gary Cooper del segle XXI. Francament no li veig la relació. Més aviat diria que és un excel·lent actor que sap i pot triar els guions més excepcionals. Com aquest, el de “Lejos de los hombres” on interpreta a un comandant retirat que, enmig del desert algerià, està educant a les noves generacions tot fent de professor en una escola aïllada, però molt freqüentada, on a  més de nodrir de coneixements als deixebles, també  els proporciona unes racions de gra per nodrir l’estómac…

David Oelhoffen, el director, parteix d’un conegut i breu relat d’Albert Camus,titulat “L’Hoste”, on l’escriptor traçava una història d’humanisme en el context de la guerra algeriana, apostant per la dignitat de les víctimes. Al mestre d’un petit poble algerià, Daru (Viggo Mortensen), un ex militar francès, li confien un presoner àrab, Mohamed (Reda Kateb), al qual ni vol custodiar ni vol entregar. Amb silencis i mirades eloqüents, allà on les paraules a penes tenen cabuda – “un és un pagès que no parla molt i l’altre un mestre que viu aïllat, així que vam anar traient línies de diàleg sense que caiguessin els fonaments de la història”, explica el director-, el film va construint una seca però emotiva història d’estreta fraternitat, que s’inscriu en la poètica geogràfica i sentimental del western.

No crec que poguéssim trobar una pel·lícula més adient per inaugurar la temporada dels Sopars de Cinema. Una obra que m’atreveixo a qual·lificar d’excepcional, d’aquelles que amb el valor de les imatges ens proposen, per exemple,  una reflexió sobre el silenci i la culpa.  Dos conceptes ben actuals. El primer ministre francès fa poc temps que va demanar perdó per aquest lamentable capítol històric. Nosaltres, sense anar més lluny, veurem el film el dimarts 6 d’octubre, pocs dies abans que es compleixen 75 anys de l’afusellament del President Companys i… enlloc de demanar perdó, com a França, el que hi ha és un silenci, sepulcral, per part dels hereus dels autors del magnicidi…

Hi ha tema. Hi ha Sopars de Cinema. Hi ha convocatòria per a compartir les opinions.

Us hi espero.

Antoni Kirchner

Sopars de Cinema Nº 43. Segona època.  Dimarts 06 d’octubre. A les 20:00: “Lejos de los hombres” de David Oelhoffen. Boliche Cinemes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s