El darrer sopar de la temporada! Dimarts 30 de juny amb “Una segunda madre”.

Quina fotografia més inusual, no? Confesso que no és la que voldria, la que vaig imaginar veient la pel·lícula,  però aquesta també serveix molt bé per apropar-nos al discurs d’Anna Muylaert, la directora deUna segunda madre.

El film relata la vida d’una família benestant de Sao Paulo en què Val (Regina Casè) és l’assistenta de tota la vida.  La dona que en realitat ha criat al fill dels amos, en Fabinho, (Michel Jolsas) el qual troba més aixopluc en la criada que en la seva pròpia mare.

Recordo a la Felisa que vivia a casa dels meus oncles. No tenia família. La vaig conèixer quan era ja molt vella, podia haver estat en una residencia però preferia estar amb la família que l’havia acollit i que ella havia fet seva.

Bé, aquestes assistentes eren com de la família, però no eren de la família. Ens entenem no? Aparentment eren un membre més, però… ni seien a la mateixa taula, ni ho compartien tot, ni es banyaven a la piscina (segons queda clar a la pel·lícula) i, moltes circumstàncies les veien/vivien des d’un segon terme, des de la cuina. I aquesta és la significació de la fotografia. Aquesta imatge “parcial” del menjador, amb el Sr. Carlos (Lourenço Mutarelli) assegut a taula, és l’habitual que la Val té de com viuen  els seus senyors. Ara, en aquest moment està força contenta perquè el senyor està satisfet, però quan torni a la cuina… no veurà més enllà del què deixa entreveure el forat de la porta.

Aquesta realitat, forjada en un dia a dia sense alteracions,  quedarà en evidència quan arribi la filla de l’assistenta, la Jèssica (Camila Márdila) per concórrer a la Selectivitat Universitària. Mare i filla fa 13 anys que no s’han vist. La mare va optar a aquesta feina d’assistenta cuidant el fill d’una altra dona, per poder mantenir a la seva filla, encara que hagués de separar-se d’ella.

Unes classes socials molt marcades, una rutina que no deixa de mostrar una marginació social encoberta. De cop i volta el món ordenat dels qui viuen a dalt i dels qui viuen a baix quedarà alterat per la pertorbadora presència d’una jove que no acaba d’entendre aquests convencionalismes i que se sent més aviat com una convidada que no pas com la filla de l’assistenta, a la qual deixen que comparteixi habitació amb la seva filla al soterrani.

I, tot això, i molt més, i la descripció dels personatges i les seves reaccions, dirigits per una molt hàbil directora que no presenta un film social a l’europea sinó que ho fa amb una mena d’instantània, com  una selfie, en la qual uns i altres queden ben retratats.

I nosaltres? Jo espero que tots els tertulians s’ho passin molt bé amb aquesta pel·lícula que conté una dosi, un polsim d’humor,  i que serveix perfectament per tancar la temporada mentre jo em quedo  un moment pensant amb la Felisa, aquella dona de cabells blancs, prima, alta, nervosa, que sempre sabia on havia d’estar, encara que això significava una certa discriminació i jo, als dotze anys (més o menys), no me’n adonava…

Si encara esteu a Barcelona, si les obligacions familiars us ho permeten, si en teniu ganes… ens veurem per desitjar-nos un molt bon estiu?

Antoni Kirchner

Sopars de Cinema Nº 43. Segona època.  Dimarts 30 de juny. A les 20:00: “Una segunda madre” de Anna Muylaert. Boliche Cinemes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s