Dimarts 2 de juny, “La Lección”, de Kristina Grozeva i Petar Valchanov

THE LESSON - Still 6Aquesta professora que fixa la mirada suportada per una mà que referma la tensió del moment, aquesta senyora que observa amb una postura circumspecta,  ens mira a nosaltres?  Diria que sí, oi? És la professora d’anglès a l’escola d’una petita població de Bulgària.  Es diu Nadezhda (‘Nade’ pels companys i amics) i està intentant descobrir a un alumne que ha robat els diners d’un company. És una cosa seriosa i la Nade està disposada a donar una lliçó al culpable parlant del què està bé i el què està malament.

Una lliçó que és difícil aplicar en tot moment. Per exemple, amb els problemes que la Nade està suportant pot saber exactament quin és el camí correcte i quin no l’és?  Què fa que una persona decent es despisti del camí que entenem com a correcte? Ni que sigui una sola vegada?

Tot i que hi ha una classe, uns alumnes i un col·legi, amb professors i que la pel·lícula es titula La lección”, aquest no és un film de problemes escolars ni de situacions que recordin altres pel·lícules focalitzades sobre els problemes de l’ensenyament. Aquesta és una pel·lícula que ens parla a cau d’orella del que pot passar a qualsevol persona que visqui en aquesta Europa que està intentant trobar una estabilitat econòmica i social i que pateix les conseqüències d’una política financera que marc a dues (o més) velocitats per als països que la integren.

Una pel·lícula de problemes econòmics? Ara? En teniu ganes? Jo, francament, no. Ja tinc prous problemes com per veure els del demès en una pantalla. Aleshores? Què és “La lección” ?  Donc s és una petita perla, una sorpresa, una obra que ha donat la volta al món en desenes i desenes de festivals i que té una muntanya de premis. Però, com que és una pel·lícula búlgara amb coproducció amb Grècia, pràcticament ningú s’ha assabentat de la seva existència.

Tot això està molt bé, però què és “La lección”, perquè l’he seleccionada i la recomano?. Doncs és un cant a la lluita personal, a la fermesa d’esperit, al total convenciment que l’ésser humà és capaç de treure forces d’on no sabíem que en teníem quan es tracta de tirar endavant la casa, la família i de fer front a totes les situacions anòmales que tenim davant: des de les abusives taxes financeres a la conxorxa d’allò que en diem ‘l’establishment’, amb les forces de seguretat mirant a un altre lloc, quan no a les seves butxaques i els préstecs massa fàcils i les seves perilloses derivacions.

Així, doncs, és una pel·lícula seriosa, no?  Depèn. De què depèn? A veure:una classe amb un alumne que ha robat a un company, no és una broma.  La cara que posa la senyora Nadezhda és tot un poema i el que ella mateix arrossega tampoc  és per fer-ne broma però, malgrat tot aquest anunciat, puc assegurar i asseguro que és una història que ens pot fer sentir millors quan sortim de la sala, que estarem pensant en el col·loqui que tindrem després de sopar i, de veritat, que sortirem amb un somriure a la cara.

Què més es pot demanar per un Sopar de Cinema després d’una setmana de reflexió?

Doncs som-hi: dimarts ens veurem, no?

Antoni Kirchner

Sopars de Cinema  Nº 40.  Segona època.  Dimarts 2 de juny de 2015. A les 20:00:  “La lección” de Kristina Grozeva i Petar Valchanov.  Boliche Cinemes.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s