Dimarts 19 de maig, un sopar sanitari amb “Hipócrates”

img_1301_copia_4786– Una bata de la talla 2.                         – Tingui. Una de la talla 4.                     – Està tacada!                                       – Sí, però és una taca neta…

Les 4 primeres línies del guió ja ens situen en la realitat de Hipócrates la pel·lícula quasi biogràfica de Thomas Lilti.  Un nou director francès (aquest és el segon film) que ha exercit de metge i que ha viscut, més o menys, les experiències dels dos protagonistes d’aquesta pel·lícula: Benjamin, un jove resident que acaba d’acceptar una bata de la talla 4 perquè no n’hi ha d’altre; una bata que està tacada però que ha estat rentada… i en Reda Kaleb, jove metge algerià que, com tots els metges estrangers, haurà de passar una bona temporada en urgències nocturnes.

Estem molt lluny de les històries de metges i hospitals que han trobat el seu lloc en la graella de la programació de les televisions. Des de el mític “St. Eligius”, l’hospital de la sèrie A cor obert, passant per les famoses Urgenciasdels anys 80, fins l’actual The Knick”, el món hospitalari sempre ha resultat atractiu per escriure sèries que ens presenten les vivències dels metges i ajudants i els casos dels malalts. Perquè aquesta era i és  la visió general d’aquestes obres: mostrar els problemes de relacions socials i professionals dels metges, les infermeres i els auxiliars on els pacients són com una excusa dramàtica que provoquen l’anècdota de cada capítol. “Hipócrates”  és “com una comèdia humana sobre els hospitals”, diu el director.

“Tens poc més de 20 anys, ets un metge resident i estàs completament sobrepassat pel què passa. Els hospitals són llocs amb moltes cares, on et pots enfrontar a temes ètics i morals, les decisions sobre els tractaments, sobre les intervencions terapèutiques. Hi poden haver negligències mèdiques… Pots quedar enfrontat amb totes aquestes coses en un sol dia…”

I, a més, hi ha l’efecte de les retallades pressupostàries, que situen aquesta pel·lícula –que no és un documental- en el terreny de la més indiscutible actualitat…

Què hi ha darrera una bata blanca de la talla 4? Dimarts ho podrem esbrinar… i comentar.

Antoni Kirchner

Sopar de Cinema Nº 39. Segona època. Dimarts 19 de maig de 2015.  A les 20:00 “Hipócrates” de Thomas Lilti. Boliche Cinemes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s