Dimarts 28 d’abril, “La casa del tejado rojo”

LA_CASA_DEL_TEJADO_ROJO_11Quan de temps fa que no veieu una pel·lícula japonesa de qualitat en pantalla gran? Hi ha pel·lícules que es poden veure com aquell qui beu un vas d’aigua: sense pensar-s’ho, d’una glopada. Podríem dir que són films fast food… N’hi ha d’altres que convé anar amb compte perquè pots trobar-te amb  un embolic narratiu que no saps per on sortir-ne.  N’hi ha, comLa casa del tejado rojo, que mereixen una atenció especial. Una mica com si ens servíssim una tassa de té. Però no amb la rutina  del sobret i l’aigua a dos punts de bull, sinó amb el protocol del tè verd esmicolat a la tetera de ferro. Un tè de la regió de Uji, per exemple, amb l’aigua entre  75º i 85º, deixant reposar la infusió (2 minuts per al té verd japonès, 3 minuts per al xinés), per assaborir tots els aromes de la ‘Camellia sinensis’… Aquesta pel·lícula és de les que milloren si anem a veure-la predisposats a captar l’atmosfera i l’essència amb el quals el seu autor, Yôji Yamada, n’ha volgut impregnar el que és el seu 82è llargmetratge.

“És una obra literària que té alguna cosa indefinible, misteriosa, inquietant. Vaig començar a escriure el guió mentre reflexionava en aquests tres adjectius. És una història sobre el pecat, però també està l’època en què transcorre. Vaig pensar que seria meravellós si pogués captar aquest entorn”.

Veure “La casa del tejado rojo” és com llegir una novel·la  que traspua encant i fragància. Un text que ens explica la història d’una família vista amb els ulls de la seva assistenta. Secrets de família ocorreguts entre el 1935 i el 1946 descoberts entre el 2000 i el 2009. “La història d’aquesta pel·lícula  –diu el seu director- gira al voltant d’una història d’amor secret en una casa moderna als afores de Tòquio.

 Però, a més d’això, vull descriure l’estil de vida d’una llar petitburgesa durant el període immediatament anterior a la II Guerra Mundial fins a la derrota del Japó, cosa que no s’ha mostrat sovint al cinema fins a la data. I fins i tot vull anar més enllà i oferir alguns esclats de cap a on va  el Japó actual “.

Aquesta és la proposta: assaborir una història de família, amb secrets i amb un epíleg que ens els descobrirà, però embolcallat  amb les particularitats d’una manera d’entendre la vida i l’ordre social que està, més o menys, a 10.409 km. de distància de casa nostra… Amb aquesta sessió celebrarem el vuitè aniversari dels ‘Sopars de Cinema’. Ens acompanyareu?

Antoni Kirchner

Sopar de Cinema Nº 37. Segona època. Dimarts 28 d’abril de 2015. A les 19:45: “La casa del tejado rojo” de Yôji Yamada. Boliche Cinemes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s