Dimarts 14 d’abril, “El Capital Humano”, de Paolo Virzì

Benvinguts al ‘Sopar de Cinema’ Nº 36. La família Bernaschi i els seus familiars, amics, socis, i inversors us donen la benvinguda!

il-capitale-umano-975635l-imagine

 

La Carla (Valeria Bruni) i en Giovanni (Fabrizio Gifuni) són els amfitrions de la festa que estan celebrant al jardí de casa seva. Nosaltres els coneixem perquè són els pares d’en Massimiliano, alumne de la privilegiada escola on també estudia la Serena Ossola. Sí, és una escola molt elitista i que està molt per sobre de les possibilitats del pare de la Serena, en Dino Ossola, un agent immobiliari que intenta aprofitar-se de la pressumta relació de la seva filla amb el fill del ric corredor de borsa per intentar formar part de la junta d’un agressiu fons d’inversió.

El capital humanoens apropa a una societat molt d’aquesta època. Està ambientada en una Itàlia on la riquesa no sempre és fruit del treball sinó de l’especulació financera i en la que hi ha moltes persones com els Ossola, que pertanyen a una classe social mitja, però que malviu amb les esperances frustrades d’ascendir en l’escala social.

“Aquest projecte  -diu Paolo Virzì, el director- va començar en primer lloc com un “enamorament sobtat”, real, amb la meravellosa novel·la de Stephen Amidon, ‘Human Capital’, ambientada en un privilegiat barri residencial de Connecticut en la dècada passada”. Aquells personatges, i aquesta història, semblaven tant propers  que Paolo Virzì no va dubtar en situar-los en la Llombardia, una de les regions més riques i industrials del nord d’Itàlia.  “L’ansietat que provoca els diners; una generació de joves obligats a pagar un preu elevat per la felicitat, per les ambicions esporàdiques dels seus pares o de les seves pròpies frustracions, són elements que van conformar l’estructura narrativa del film”.

La pel·lícula comença pel final, quan, en la vigília de Nadal, un luxós tot terreny treu un ciclista de la carretera. A mesura que es van aclarint els fets que precedeixen l’accident, les vides de l’adinerada família Bernaschi, privilegiada i distant, s’entrecreuen de manera inesperada amb les dels Ossola, que lluiten per mantenir el seu confortable estatus…

En tornar a casa la realitat més immediata no em permet desconnectar del film.  En el Telenotícies comenten que el govern espanyol acaba d’aprovar un augment de les indemnitzacions per accidents. “El capital humà”, en llenguatge de les asseguradores, és el preu  amb que valoren la nostra vida, el nostre cos, i les possibilitats de tots tipus que ens pot deparar un futur… truncat per un accident.   Exactament igual que com comença, acaba i analitza “El capital humano”.

Hi ha tema per debatre. Segur. I amb una pel·lícula que va merèixer 7 premis del cinema italià, entre ells el de millor pel·lícula i el de millor actriu per l’interpretació de Valeria Bruni Tedeschi. Ens retrobarem el dimarts?

Antoni Kirchner

Sopar de Cinema Nº 36. Segona època. Dimarts 14 d’abril de 2015. A les 20:00:  “El capital humano” de Paolo Virzì.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s