Dimarts 24, un sopar de fa trenta anys, amb “Pride”

190971.jpg-r_640_600-b_1_D6D6D6-f_jpg-q_x-xxyxxQuè fèiem fa 30 anys?   Si fem un petit esforç per recordar algun fet produït en els anys 80, podríem  rememorar, per exemple,  que a les pantalles descobríem la màgia d’un conte per a nens que va atraure també als adults: E.T.(1982) o, més a prop dels personatges que protagonitzen aquest film, una modesta pel·lícula que aviat es va convertir en un film de culte:Mi hermosa lavanderia(1985).

A la Gran Bretanya les coses no anaven gens bé. L’estiu de 1984 el Sindicat nacional de miners del Regne Unit (NUM) va organitzar una vaga que va ser seguida pels miners de tot el país amb el tancament de les mines. El govern de Margaret Thatcher (la ‘dama de ferro’) va respondre amb duresa i en molts casos fins i tot  amb brutalitat.

Aquest estira i afluixa, aquesta protesta davant d’un dels governs més durs dels darrers temps, es va perllongar quasi un any. Un any d’enfrontaments, de desgast, un any sense treballar, sense sous… Aquesta prova de força sols es podia resistir amb el suport dels voluntaris d’altres col·lectius.

Entre els nombrosos grups de suport n’hi va haver un de molt especial: uns activistes gais que, després de la manifestació de l’Orgull Gai d’aquell any, van decidir recaptar fons per assistir a les famílies dels miners perquè consideraven que uns i altres compartien el mateixos enemics: el govern Thatcher, la policia i la premsa groga. Van adoptar el nom de “Lesbianes i Gais donen suport als miners” i aquesta imatge que il·lustra la convocatòria d’avui els recorda amb les galledes a les mans on es dipositaven les donacions voluntàries. Van ser el que més donacions  varen recaptar durant el temps que es va perllongar la vaga.

Però als anys 80 les relacions homosexuals i lèsbiques no havien trobat, encara, un nivell de comprensió més o menys generalitzada i això va comportar alguns problemes am b els mateixos Sindicats…

Aquesta vaga, la seva magnitud i els suports que va aconseguir havia quedat més o menys oblidada,  però ara retorna a la memòria col·lectiva amb Pride” (Orgullo) en la que Matthew Warchus, el director,  reflexiona sobre el gran canvi que s’ha produït en la cultura del Regne Unit en aquests 30 anys. I ho fa aproximant-se als fets amb una sensibilitat extraordinària, un humanisme que traspassa la pantalla i pot arribar a emocionar a l’espectador, perquè estem parlant de… “solidaritat”.

Una fina ironia, unes gotes de humor, una música molt identificable ens ajudaran a recordar què passava fa trenta anys tot constatant que, la solidaritat no entén de marginacions ni de grups de primera ni de grups de segona categoria.

“Pride”  és una pel·lícula que cal veure i, perquè no, en un “Sopar de Cinema”? Nosaltres la hem seleccionat per a la sessió del proper dimarts dia 24. A les 20:00 del vespre. Com sempre. Als Boliche. Ens hi veurem?

Antoni K.

Sopars de Cinema Nº 35. Segona època. Dimarts 24 de març de 2015. A les 20:00

“Pride” de Matthew Warchus. Boliche Cinemes.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s