Dimarts 3 de març, un sopar de “Fuerza Mayor”

Fuerza_MayorNo descobrim res amb  aquesta imatge. Totes les informacions que ens han arribat d’aquesta pel·lícula fan referència a aquest allau, espectacular, que provoca tot el que l’autor deFuerza Mayor ens vol transmetre.

Estem en una estació d’esport d’hivern de la Savoia francesa. Una d’aquestes estacions ben construïdes i preparades per oferir una setmana de vacances a les famílies que s’ho poden permetre. L’estructura de la pel·lícula segueix el desenvolupament d’aquesta estada: primer dia, segon dia … fins el retorn a l’aeroport el cinquè dia. L’estructura familiar queda clara des del primer moment enmig d’un marc magnífic, les muntanyes, el sol … Pare, mare, i dos fills. Són aquestes estades curtes, que no arriben a la consideració de vacances, de vegades utilitzades pels pares per millorar la quota d’estada amb els fills i la dona després de setmanes en què el treball ha ocupat la prioritat del seu temps… L’incident de l’allau ocorre el segon dia… I durant els tres dies següents veurem com aquesta família sueca intenta superar les conseqüències del devessall…

Ara, si us plau, fixem-nos en la imatge. Tothom corre esporuguit. És una situació d’aquelles de “cames ajudeu-me”, no?  El personatge que destaca és  en Tom, el pare.  Quina expressió de por. La cara desencaixada. Al seu costat l’Ebba, la mare, està mirant al seu fill i protegint a la seva filla. Dins d’uns instants tot serà un garbuix de persones, pols de neu i una mena de boira que dificultarà totalment la visibilitat.

I en Tom, el pare, què fa? A qui està ajudant? Sembla que a ningú. Com? A ningú? A cap dels dos fills i/o a la dona? No m’ho crec…

En Tom desapareix… dominat pel pànic. És possible tenir una reacció com aquesta? I, passat l’ensurt, què diran, què pensaran, cóm actuaran els altres membres de la família. Des dels temps dels Neandertals (o abans) hi ha unes estructures familiars preestablertes que , amb totes les variants i modificacions possibles i lògiques amb els pas dels mil·lennis, en la distribució de ‘competències’ al mascle li han atorgat el paper de ‘caçador’ (abastir de viandes i recursos a la família) i protector del clan.

En Tom sembla que ha trencat amb aquest model mil·lenari… I altres ho han fet i ho faran perquè davant d’una situació extrema, de perill absolut, podem reaccionar de manera totalment imprevisible, impensable. És o no és així? Aquesta reacció està motivada per la por? Ho podem evitar?  Hi ha una teoria científica que demostra que en una situació de perill els homes tendeixen a fugir a diferència de les dones que protegeixen a qui poden salvar. Us ho podeu creure?

La família d’en Tom ha quedat ‘tocada’ per sempre?  Preguntes, aquestes i moltes més, que donen per un animat “Sopar de Cinema” al que us convidem a participar des d’ara mateix.

Antoni Kirchner

Sopar de Cinema Nº 33. Segona època. Dimarts 3 de març de 2015.                                 A les 20:00,  “Fuerza Mayor” de Ruben Östlund.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s