Dimarts 10 de febrer viatgem a “Timbuktu”

TimbGalleryPic1_{d375798d-55a6-e411-8748-d4ae527c3b65}_lg (1)Aquesta noia viu a Timbuktu, la ciutat coneguda també com la dels 333 Sants i com la perla del desert. Durant els segles XV i XVI fou un centre intel·lectual i espiritual de primera magnitud i principal difusora de l’Islam per a la resta de l’Àfrica. Aquesta noia es diu Toya i està intentant trobar cobertura pel seu mòbil, perquè tot i estar considerada com a patrimoni mundial de la cultura per la UNESCO des de 1988, malgrat que s’han dut a terme diversos programes per a conservar i protegir la ciutat de l’avenç de les sorres del desert, a Timbuctu no és fàcil utilitzar les tecnologies actuals.

En realitat sembla com si el temps s’hagués aturat per la destrucció del patrimoni cultural perpetrat entre el juny del 2012 i el gener del 2013 per part de grups islamistes radicals, principalment Ansar Dine i Al’Quaida. Es van destruir mesquites, biblioteques, mausoleus i altres edificis històrics de la ciutat, i milers de manuscrits preislàmics i medievals que s’hi guardaven. Els textos, considerats tresors de saviesa, parlaven de l’Islam , però també d’astronomia, música, anatomia o botànica, assumptes que els gihadistes menyspreen per «impius».

Però també es van destruir vides humanes invocant unes interpretacions tendencioses i retrògrades de les lleis islàmiques que han acabat amb la llibertat del poble fins i tot en aspectes tan ridículs com  cantar,  riure,  jugar a pilota, fumar, tenir relacions… Una parella, amb fills, va ser lapidada en els primers dies d’aquesta invasió, en el 2012, perquè no estaven casats… Però, aquest succés, sols va merèixer unes línies en els mitjans informatius.

Aquest va ser el detonant que va fer bullir la sang a l’Abderrahman Sissako, director de cinema, que va començar la seva particular lluita per donar a conèixer l’arbitrarietat de l’aplicació de les lleis islàmiques per part de les tropes de Al’Quaida, arriscant la seva seguretat i la del equip del film que va rodar “Timbuktu”.  Aquesta pel·lícula que, després de l’èxit obtingut a Canes, és una de les cinc nominades per l’Oscar a la millor obra de parla no anglesa, és la que veurem i comentarem el pròxim dimarts.

Una pel·lícula dura, sí, però d’una bellesa indescriptible. És… com poesia feta imatges. I aquestes imatges no ofenen, el que pertorba és el menyspreu de qui té la força de les armes en les seves mans i el feixisme en el seu cap, com els qui van cremar un presoner la setmana passada o llençar una bomba en un setmanari satíric fa un mes. Això sí que espanta… Com diu ‘Le Monde’, “el fet més intel·ligent de la pel·lícula no és demonitzar els invasors sinó posar-los en el seu lloc com a homes: grotescos, sinistres i hipòcrites”.

Us hi espero. No us ho podeu perdre…

Antoni Kirchner

Sopars de Cinema Nº 31. Segona època. Dimarts 10 de febrer de 2015. A les 20:00 “Timbuktu” d’Abderrahman Sissako. Boliche Cinemes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s