Dimarts 3 de febrer, cap a l’escola! (Camino a la escuela)

Jackson3_OK_exact780x585_lAquests dos nens que podem veure en la imatge són en Jackson (11 anys) i la seva germaneta Salomé (6 anys). M’han dit que pertanyen a la tribu kenyana dels Sumburu. Cada dia en Jackson arrisca la seva vida per arribar a l’escola que està a 15 km de distancia de casa seva.

Un moment. Abans de continuar. Podem imaginar què són 15 km de recorregut? Imagineu una distància equiparable. Cóm seria fer-la vestit ja amb l’uniforme de l’escola i amb la motxilla i alguna garrafeta amb aigua? Ara, podeu afegir… que no hi ha carreteres asfaltades ni camins rurals senyalats i que, amb tota seguretat, el Jackson i la Salomé es trobaràn amb una mostra de la fauna amb la qual conviuen. En la imatge veiem un grup amb moltes girafes però, una bona estona abans, han hagut de creuar una vall on hi havia una ramat d’elefants! I no sempre et miren amb la mateixa mansuetud que aquell que hi havia en el zoològic…

Aquesta és una de les quatre històries deCamino a la escuela”, la pel·lícula de Pascal Plisson que veurem i comentarem el pròxim dimarts. També  trobarem en Carlitos (11 anys), que viu en un remota població de la Patagònia  i que munta a Chiverito, el seu estimat cavall, per fer els 18 km fins arribar a l’escola. Aquest any ho fa amb la seva germaneta Micaela (6 anys) que, de totestotes, vol també conduir a Chiverito.

A la tercera de les històries coneixarem a la Zahira, que és un exemple del canvi que s’està produint en la seva societat. En la regió de l’Atlas marroquí, l’educació de les noies no és prioritària però la família de la Zahira i ella mateixa no pensen el mateix. L’escola és molt lluny i es queda internada de dilluns a divendres però la matinada dels dilluns s’ha d’aixecar a les 5 per què li esperen… 22km!

Voleu més exemples? En Samuel (13 anys) va néixer amb una discapacitat i no pot caminar. Viu a Kuruthamaankadu, un poble de pescadors de l’Índia, en el Golf de Bengala. La seva cabana, feta amb fulles de palma, no té aigua corrent ni electricitat. Amb molts sacrificis la família ha aconseguit que Samuel sigui l’únic membre que sàpiga llegir però els 4 km que separen el seu poble de l’escola els ha de fer amb l’ajut sobrehumà dels seus dos germans petits que tiren, com poden i no sempre poden,  per camins de sorra, rius i horts de palmeres, d’aquella andròmina que té l’aparença d’una cadira de rodes…

Divendres, veient aquesta pel·lícula, vaig tenir la sensació que sortia del cinema molt millor de com havia entrat. L’esforç titànic d’aquest joves m’havia contagiat d’un sentiment d’esperança cap a les futures generacions. I m’agradaria que passés el mateix a tots els tertulians que ens vulguin acompanyar en la que serà la sessió Nº 300 dels Sopars de Cinema i la Nº 30 (un any) al Boliche Cinemes.

Escric aquesta convocatòria i sembla que Google també vulgui acompanyar-nos-hi. Avui, dissabte, en homenatge al 195è aniversari del naixement de Concepción Arenal apareix amb un ‘doodle’ especial i inclou la frase: “Obriu escoles i es tancaran presons”.  Doncs això mateix.

Celebrem-ho junts?

Antoni K.

Sopars de Cinema Nº 30. Dimarts 3 de febrer de 2015. A les 20:15 “Camino a la escuela” de Pascal Plisson. Boliche Cinemes

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s