Dimarts 27 de gener, “Siempre Alice”

SIEMPRE_ALICE_212La Dra. Alice Howland  (Julianne Moore) acaba de celebrar el seu 50è aniversari i està en un moment de plenitud vital. És a dir, té una família molt ben estabilitzada, amb marit i tres fills que l’estimen i amb possibilitats que qualsevol dia la converteixin en àvia. Al mateix temps s’ha guanyat a pols una carrera professional que no li deixa un moment lliure però que l’omple totalment: és professora de Lingüística a la Universitat de Columbia, a Nova York.  Viu una d’aquelles etapes de la vida que entre el treball i la família no tens ni un moment per a tu, però és el què la fa feliç…

En el curs d’una conferència a la Universitat de Califòrnia de Los Ángeles, Alice oblida una paraula clau i triga uns moments en trobar una altra per seguir parlant. Res que no ens hagi passat a tots nosaltres, probablement, més d’un cop, però la situació és més singular en una persona tan habituada a parlar el públic. No desvetllaré cap secret si descobreixo que a l’Alice li diagnostiquen un incipient Alzheimer prematur. Un Alzheimer prematur és aquell que es manifesta en pacients molt més joves dels que habitualment el poden patir, per exemple entre els 50 i 60 anys i sembla que les estadístiques senyalen que afecta a menys d’un 5 % dels malalts.

I això li passa a la Dra. Alice Howland, precisament, que  ha estudiat com el coneixement es manifesta en el cervell dels infants… i ara començarà a patir la pèrdua de tots els coneixements adquirits en aquests cinquanta anys…

Que ningú s’espanti. Aquesta no és una pel·lícula per buidar el paquet de kleenex. Sí, és un drama,  però narrat amb la suficient honestedat i habilitat per no caure en un sentimentalisme manipulador.  El què us proposo és una obra seriosa, meditada, amb una elegància i una delicadesa inhabitual.

Una pel·lícula que parla de tot el que podem imaginar (i més)  però… amb una protagonista que té ganes de lluitar i lluita per continuar seguint sent l’Alice. Una lluita per no deixar de ser, per no oblidar qui és.

A la fotografia que he seleccionat per il·lustrar aquesta convocatòria la Dra. Howland està llegint una conferència en un simpòsium sobre l’ Alzheimer. Si un fixeu bé descobrireu que a la mà dreta hi té un marcador de color groc. L’utilitza per anar marcant cada línia que llegeix per, si aixeca la mirada com succeeix en la imatge, en tornar a fixar-la en el paper sàpiga a quina línia ha de continuar llegint…

La crítica internacional coincideix, a més de valorar positivament la pel·lícula, en preveure que amb aquesta interpretació Julianne Moore serà premiada amb l’Oscar. De moment ja està nominada (ho ha estat anteriorment en altres quatre ocasions) i ja ha obtingut el Globus d’Or de la premsa estrangera acreditada a Hollywood. Julianne Moore està immensa. Us convido a comprovar-ho i a parlar d’un tema que no ens ha de fer basarda. Hem de ser valents, no?

Antoni K.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s