Dimarts 13 de gener ens preguntarem “Dios mío, pero qué te hemos hecho?”

Dios_MioEls presento a la família Verneuil.  Bé, en realitat no hi són tots, en falten tres: una de les quatre filles, un dels gendres i el promès de la petita, la Laure (la del vestit verd).

El pare, el senyor Claude Verneuil, és un gaullista declarat. Podria ser registrador de la propietat, perfectament, però és notari. És un home conservador, però que sorprèn per la ironia amb què, de vegades, fa front als problemes. “El que immediatament em va venir al cap va ser el personatge de Robert De Niro a Los padres de ella, diu en Christian Clavier, l’actor que l’interpreta.

La senyora del barret esgarrifós és Marie, la seva esposa i mare d’aquestes joves. És una mare dolça i bona, que sempre està d’acord amb tothom, perquè li han ensenyat a no crear problemes. Sempre resulta impecablement educada, però de sobte li passen coses que li desagraden i acaba caient en una petita depressió… que pateix en un resignat silenci.

El matrimoni Verneuil són burgesos catòlics i residents a Chinon (França), una població de visita obligada situada a uns 40 km. de Tours, en plena regió de la Loire, i són els pares de quatre filles: Isabelle, Odile, Ségolène i Laure. Les tres primeres filles estan casades amb descendents d’immigrants a França i de diferents races i religions: Isabelle, advocada, està casada amb Rachid Ben Assem, també advocat i musulmà; Odile, dentista, està casada amb David Bénichou, empresari aturat i jueu sefardita i Ségolène, que és artista plàstica, està casada amb Chao Ling, banquer xinès…

Segons les estadístiques, a França hi ha més de 20% dels matrimonis que són mixtes, la xifra més alta d’Europa. I caldria afegir les parelles de fet, les unions lliures per tenir una idea de la magnitud d’aquesta circumstància.

No sé en què estarà pensant el senyor Verneuil però per la cara que fa en aquesta imatge sembla que acaba de descobrir que en Charles, el promès de la darrera filla soltera, la Laure, potser sí que comparteix el nom amb el del general De Gaulle però aquí s’acaba qualsevol versemblança. La mare sembla que prou feina tingui en veure què hi passa per sota del seu barret…

No obstant això, tots els gendres, de religions i races ben diferents, coneixen perfectament la lletra de “La marsellesa” perquè, realment, són tan francesos com el seu sogre… Aixó no impedeix que hi hagi moltes al·lusions al racisme i als problemes que sorgeixen entre alguns sectors de la immigració. “Jo vaig créixer enmig d’una crisi i l’autobús en què anava al Institut, a finals dels anys setanta, principis dels vuitanta, recordo que passava per davant d’un anunci alarmant que deia: “3 milions d’aturats, 3 milions d’immigrants”. Ara, per sort, sabem que podem viure tots junts, la gent ho fa diàriament”, confessa Philippe de Chauveron, el director.

Dios mío ¿pero qué te hemos hecho? és una pel·lícula que ha estat vista per més de 12 milions d’espectadors a França, per més de 4 milions a Alemanya i ha estat el film més vist aquests dies de festa a les nostres pantalles. És una comèdia que, quan es va produir, quan es va estrenar, no pretenia altra cosa que ironitzar sobre uns problemes de relacions humanes que sempre es poden veure des d’una òptica tolerant, integradora i respectuosa…

Havia pensat que, desprès de tants dies sense “Sopars de Cinema”, una bona manera de retrobar-nos podia ser amb aquesta comèdia de provada eficàcia.  Fins que… fa 48 hores… ha esclatat el drama en aquesta societat francesa que aixopluga tantes races de tantes religions… I,aleshores, la proposta d’un retrobament amb aquesta temàtica s’ha tornat d’una actualitat esfereïdora. Millor, encara, que el propòsit de l’autor, que el plantejament del film, sigui fet en clau de comèdia. Això ens permetrà debatre tot el que calgui però amb aquest bri d’esperança que ens pot oferir el prisma de l’ humor, aquest humor que els intransigents han volgut eliminar a cops de bales.

Antoni Kirchner

Sopar de Cinema Nº 28. Segona època. Dimarts 13 de gener de 2015. A les 20:00 “Dios mío ¿pero qué te hemos hecho? De Philippe Chauveron. Boliche Cinemes

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s