Dimarts 16 de desembre coneixerem a “La señorita Julia”

senorita-julia-cartel-b (1)Ella és la Júlia (Jessica Chastain) filla i hereva del baró. Plena d’altivesa malda per experimentar  una ‘baixada’ als inferns, és a dir, situar-se al nivell del servei. Ell és en John (Colin Farrell) el criat del baró, un jove que ha vist món i que està educat per servir als senyors, però que resulta un pèl primitiu en l’expressió dels seus sentiments. Fixeu-vos com es miren…  Ell sembla absort amb els ulls de la Júlia. Ella…, ella sols té ulls pels llavis d’en John… Podríem dir que als dos els uneix él desig però, a la vegada,  també senten com  una repulsió mútua, encara que a la imatge no es noti.  Seductors i tendres, o brutals i salvatges, els moments íntims que tindran els precipitaran cap uns plans desesperats i a somiar amb una vida totalment diferent a la que ara tenen.

Tot passa en una nit d’estiu, en una mansió del camp irlandès en el mes de juny de 1880. En la versió original, l’obra de teatre d’August Strindberg, l’acció transcorria  en la puritana Suècia del segle XIX, però el finançament d’aquesta coproducció aconsellava rodar-la en anglès i Liv Ullman, la directora, va escollir els camps irlandesos.

Sempre s’ha dit que La señorita Julia”  és una obra que explora la lluita de poder entre una jove aristòcrata  i el criat del seu pare, una obra que mostra la interacció entre les diferents classes socials i entre el mascle i la femella

 En aquesta nit de Sant Joan, en un ambient festiu on han desaparegut les barreres socials, i en la que Júlia i John ballaran, beuran, se seduiran i, sobretot, es manipularan, serem testimonis d’una extraordinària interpretació en la què els sentiments d’ambdós protagonistes experimentarà uns profunds canvis que anirem descobrint al llarg de la narració.

Una pel·lícula per assaborir-la detingudament  com aquelles novel·les que, en acabar-les, tenim la sensació que ens trobem orfes…

Liv Ullman, la intèrpret preferida d’Ingmar Bergman, torna a dirigir després de catorze anys de la seva darrera obra;  Jessica Chastain brilla esplendorosament com ho feia a “El árbol de la vida”, “Criadas y señoras”  o  “La noche más oscura” entre moltes altres; Colin Farrell és l’actor que sempre recordarem pel seu treball en films com “Minority Report”, “Alejandro Magno” o “Escondidos en Brujas” i falta un  personatge, Katheleen , la cuinera, amb una interpretació fora  de mida de Samantha Morton (“Minority Report”, “En América”, “Cosmópolis”).

Diuen que sols Liv Ullman era l’autora capacitada per captar la canviant dinàmica de poder continguda en l’obra original. Potser sí, però hem de veure-ho. També es parla que la concentració de l’obra en un sol lloc la torna més  concisa i immediata i que aquesta proposta  es deu a l’estudi de la lliçó de la natura d’Émile Zola , a l’escriptura dramàtica de Henrik Ibsen i a una acurada lectura de la Poètica d’ Aristòtil. Ja poden veure que estem davant d’una obra molt estudiada, molt elaborada i de la que en podrem parlar abastament el dimarts. Després de sopar, naturalment.

Antoni K.

Sopars de Cinema Nº 27. Segona època. Dimarts 16 de desembre de 2014. A les 19:45: “La señorita Julia” de Liv Ullman. Boliche Cinemes

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s