Tots necessitem “Alguien a quien amar” (Dimarts 28 d’octubre)

EN_DU_ELSKER_TRAILER_DK_LTRT3En Thomas Jacob, una mena de Leonard Cohen danès, està aguantant el cap del seu nét Noa, que no fa gaire que li ha cantat les quaranta i mai més ben dit això de cantar-li les veritats a un cantant que es passa la vida a Los Angeles on passa de tothom, és a dir, de la família…

Imatges molt emotives, les de l’hivern escandinau. Alguna cosa sembla que s’amagui sota la neu. Els sons –diuen- que canvien. Es pot escoltar la respiració d’un mateix en aquell silenci que és de color blanc. És un paisatge despullat, gèlid, però… també pot ser una mica màgic. La neu ens convida a jugar, a tornar a ser infants…

Alguien a quien amar”, de Pernille Fischer Christensen, ens retorna a un cinema europeu aparentment clàssic, però extraordinàriament ric en tenir cura dels detalls, en la descripció dels sentiments, en el tractament d’uns arguments que, en altres mans, en altres cinematografies, podrien  haver  conduït a una obra melodramàtica i sentimental. Res d’això trobarem en aquesta producció danesa. Al contrari, amb la veu, tan personal, del protagonista, en Mikael Persbrandt (el recordeu? Un home ros, amb barba i ulls blaus, interpretant al doctor danès que treballava en una ONG en el Sudan a En un mundo mejor?), entre cançó i cançó,  tractarem d’esbrinar si el clàssic mite de l’artista que ho sacrifica tot és un postura que es vol justificar amb la idea que el treball allibera a la persona o que permet deixar de banda el que hauria de ser una ineludible obligació com, per exemple,  cuidar de la família…

Després de dues sessions amb unes pel·lícules que ens proposaven una manera molt actual de comunicar mitjançant un sorprenent tractament de les imatges, ara us proposem retornar a un cinema més clàssic, però no menys creatiu, i amb una proposta argumental que pot alimentar un col·loqui centrat en la comunicació entre els éssers que, diuen, s’estimen. Mirarem els detalls, vigilarem les reaccions, estarem pendents de com se’ns mostren les emocions… i després en parlarem, no? El dimarts, naturalment.

Antoni K.

Sopars de Cinema Nº23. Segona època. Dimarts 28 d’octubre de 2014. A les 20:15 “Alguien a quien amar” de Pernille Fischer Christensen. Boliche Cinemes.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s