Dimarts 3 de juny, sopar romanès amb “Madre e hijo”

MadreehijoCornelia  és una dona ben relacionada en la societat romanesa actual. Té amics a tot arreu. És a dir, a on convé tenir-los si tens influència en el mitjà en el que et mous. Fiscals, jutges, advocats de prestigi, comissaris de policia, grups financers… És una dona molt ben relacionada. Forma part de l’alta burgesia de Bucarest. En la fotografia la veiem amb una imatge de profunda preocupació. Fuma un rere altre uns cigarrets prims, en els que sembla que hi ha més paper que tabac. I sempre té a mà una ampolla de “Grand Marnier” (que em recorda les crèpes que als anys 60 comprava als firaires del Boulevard Saint Michel de Paris…).

Però tornem a la Sra. Cornelia. Està molt seriosa. Què estarà pensant? Doncs que té un problema i que és important. El seu fill, en Barbu, ha provocat un accident mortal. Ha estat involuntari, no tenia cap intenció de fer mal a ningú, però s’ha precipitat en avançar l’automòbil que tenia al davant i no ha vist com, inesperadament i corrent, creuava la carretera un noi de 12 anys… Tots dos s’han precipitat, però un d’ells ha perdut la vida… I tot i que en Barbu no havia begut ni pres cap tipus d’estupefaents, li poden caure de 6 a 15 anys de presó… Tota una vida perduda i una altra desfeta… I la Cornelia, que sempre ha protegit el seu únic fill, encara que ja ha complert els 34 anys, està disposada a moure cel i terra per evitar-ho.

Per evitar què?  I…com? L’heu vist bé? Està a la cuina però no sembla que vagi vestida com per començar a preparar el sopar. Enjoiada, amb el cigarret fumejant, la mirada perduda, el pensament en els passos que ha de fer per evitar que el seu fill sigui empresonat… Està disposada a tot però, n’hi haurà prou…?

Malgrat tot el que heu llegit Madre e hijo de Calin Peter Netzer,  potser va molt més enllà de presentar-nos les diferencies socials entre les famílies de l’homicida involuntari i la víctima. En realitat, tot aquest procés per evitar els problemes que s’endevinen, potser no són més que un mitjà per mostrar-nos altres temes: una realitat actual d’un país que va viure una etapa comunista prou coneguda… la progressiva humanització d’una persona tan racional com dominadora… i més… Fets, tots ells, narrats cinematogràficament i interpretats amb suficient vàlua per merèixer el gran premi, l’Ós d’Or, del Festival de Berlín. No és motiu suficient per proposar-vos-la per la pròxima sessió de “Sopars de Cinema”? Parlem-ne, si us plau, el dimarts vinent, clar.

Antoni K.

Sopars de Cinema Nº 17. Segona època. Dimarts 3 de juny de 2014. A les 20:05 “Madre e hijo” de Calin Peter Netzer. Boliche Cinemes.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s