Dimarts 6 de maig veurem “El pasado”, d’Ashgar Farhadi

Doc 3 jpg“Crec que un divorci, una separació, és una història de detectius sense detectius.   El públic és l’encarregat de resoldre els puzles… però  hi haurà tantes respostes com  espectadors. La pel·lícula planteja preguntes en lloc d’imposar idees i respostes… tothom es centrarà en el punt més rellevant d’acord al seu propi caràcter i  emocions. Al mateix temps, ja que els espectadors tendeixen cada cop a ser menys passius i a participar més en la història, ( gràcies a els “Sopars de Cinema” del Boliche, per exemple) vull que siguin ells qui triïn  l’angle des del quan veuen la pel·lícula. És per això que vull deixar que el públic sigui… el detectiu del cinema!”.

Amb alguna minúscula llicència he preferit començar el comentari de la convocatòria de la propera sessió dels “Sopars de Cinema” amb una mena de declaració de principis del director de El pasado, Asghar Farhadi, que serà la extraordinària pel·lícula que podrem veure i comentar el proper dimarts..

Els personatges principals els teniu en aquesta imatge. Començant pel més proper: Ahmad. Acaba d’aterrar en un vol Teheran-París per formalitzar el divorci amb  la Marie-Anne, la seva esposa, francesa, a la que no veu des de fa quatre anys.  Ella vol aprofitar aquesta trobada per intentar millorar les relacions que ella té amb la seva filla Lucie que, juntament amb la petita Léa, són fruit d’un anterior matrimoni, però l’Ahmad sempre les ha tractat i estimat com un pare i ha estat correspost per elles. En  Samir és el tercer. Per unir-se a ell la Marie-Anne vol formalitzar el divorci amb l’Ahmad tot hi que hi ha un passat, que no penso explicar-vos de cap manera, que està dificultant aquestes relacions.

Fixeu-vos bé en la primera escena: Aeroport de París. Ahmad acaba d’arribar. Busca amb la mirada a veure si troba a la Marie-Anne. Sí. És allà. S’hi apropa. Són a tocar però… un vidre els separa. Es veuen, es diuen no-sé-què, però es parlen sense entendre’s… Ho enteneu? Hi són, però no es poden comunicar del tot… En un sol pla, l’Asghar Farhadi, 42 anys, 61 premis en 6 llargmetratges, l’autor que està de moda en tots els festivals, ens ha donat les claus d’una història que, com si obrissin una d’aquelles nines russes, anirà apareixent paulatinament, deixant-nos pràcticament clavats a la butaca. No us ho creieu? Doncs després del ‘Sopar’ en parlarem…

Antoni K.

Sopars de Cinema. Segona època. Nº 14. Dimarts 6 de maig de 2014. A les 19:45 “El pasado” d’Asghar Farhadi. Boliche Cinemes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s