Dimarts 4 de març, soparem amb una família alemanya (¿Qué nos queda?)

qué nos queda2Es diuen Marko i Zowie. Són pare i fill. Estant dormint en un sofà a casa dels avis. Però, també, són nét i fill. I, encara que sembli una obvietat, aquí rau una de les claus de la pel·lícula “¿Qué nos queda?”, segons Hans-Christian Schmid,el seu director: “Volíem explorar el fet que pertanyem a una generació que té nens però seguim atrapats en el paper de ser nens per als nostres pares….”

Marko està en la trentena i acaba de publicar el seu primer llibre.  Resideix a Berlín des de que era universitari, allunyat de l’estil de vida dels seus pares. La seva passió per la literatura li ve de família, el seu pare és editor, i acaba de vendre’s l’editorial doncs els e-books estan acaparant el mercat. Ell i el Zowie han vingut a veure als pares i avis. Ho fan dos o tres cops a l’any. Són aquest tipus de reunions en les que tots els fills en reuneixen al voltant de la taula, parlen, canvien impressions, sembla que s’ho diuen tot… però es guarden alguns secrets. Diuen que fins i tot  les millors famílies amaguen secrets. I el cert és que la família  Heidtmanns en té uns quants…

En Marko, per exemple, no ha volgut explicar mai les difícils relacions  -quasi inexistents- amb la seva dona. I d’això ja fa un temps. Però, per dos dies que estan tots junts, no voldria donar un  disgust als seus pares…

Però, aquest cop, la reunió familiar resultarà diferent.  Les esperances de passar un tranquil cap de setmana s’esvaeixen quan la mare, la Gitte, que ha estat mentalment inestable des que Marko era un nen, o sigui que fa uns trenta anys que està sota vigilància mèdica, els comunica que ha deixat el tractament, situació que  desencadenarà reaccions contraposades entre ells.

Quin és el veritable motiu per què la mare deixi de prendre les pastilles que estabilitzen la seva bipolaritat? S’ha cansat del tractament? Vol provar si pot sortint-se’n sense ell? Hi ha algun altre motiu?

Per què en Marko viu allunyat dels seus pares?  I en Jakob, el germà menor? Què amaga en Jakob que arriba amb la seva nova parella i sembla tenir una recança amb els seus familiars que  l’afebleix  davant dels demès? I encara hi ha més secrets, més sorpreses.  Sis adults, un nen i tothom parla amb la boca petita, tothom amaga una part de la seva veritat. Ho fan per compassió, per vergonya, per covardia, per no provocar mala maror… No, aquesta no és la imatge de família feliç, benestant, centreeuropea, que podíem tenir o imaginar com a model a desitjar.

Què els queda a la família Heidtmanns? ( ¿Qué nos queda?).  L’equilibri ja està alterat. Tot està a punt de desfer-se. No s’hi val a preparar el cafè al matí o el suc d’hortalisses com si no passés res. Passa. I molt. I nosaltres, els espectadors, estem descobrint el que s’amaga darrera de cada component d’aquesta família. Què queda darrere de la impostura?

Per una vegada pares i fills semblen disposats a conèixer la veritat. I nosaltres? Hi estem disposats?  Doncs  en la sessió del pròxim dimarts ho podrem saber…

Antoni K.

Sopars de Cinema. Segona època Nº6 Dimarts 4 de març de 2014. A les 20:00 “¿Qué nos queda?” de Hans-Christian Schmid. Boliche Cinemes.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s