Carta als Mags

Bé, les festes nadalenques i de l’any nou són a punt d’acabar-se. Ens queda tant sols escriure la carta als Mags, tot i que a aquestes alçades molts dels tertulians ja la deuen tenir escrita i enviada.

O potser no l’han enviat perquè han considerat que, dit i fet, la situació econòmica del país no està per demanar més sinó per intentar continuar mantenint el que hom té tot esperant  que els temps resultin més favorables.

La meva carta als Mags, la que tenia pensada escriure abans de festes, bastant abans, tenia com a referent la continuïtat dels nostres Sopars de Cinema i la permanència del Cinema Alexandra que, des de 1949, sempre ha estat molt més que un cinema.

la realitat és que el Cinema Alexandra existirà per sempre, però en els nostres records. Continuarem pensant en el que va suposar, en diverses etapes de la vida cultural de la nostra ciutat, una empresa d’exhibició que sempre es va significar  per interpretar que hi havia quelcom més que projectar pel·lícules i vendre begudes  i consumibles als espectadors. S’hi havien fitxat que les butaques de les cinc sales actuals no tenien posa vasos?  Crec que eren les úniques sales de Barcelona sense aquest apèndix, gràcies a la ferma predisposició d’en Ramon Colom a no deixar que s’omplissin de crispetes i de coles…

Cada tertulià pot guardar el seu record particular d’aquesta etapa dels Sopars de Cinema i de l’Alexandra. Els nostres records els varem fer públics en la sessió N.270, la del 17 de desembre de 2013, quan varem projectar “Niñera moderna”, la pel·lícula que va inaugurar la sala un 26 de març de 1949. Alguns dels assistents fins i tot ho van comentar en el moment del col·loqui però en el que tots van estar d’acord és en demanar-nos una continuïtat: que aquestes trobades per parlar de cinema no quedessin interrompudes per qüestions alienes a la cultura.

Hem estat treballat en aquest sentit. Ho estem fent. Estem intentant trobar una proposta que sigui factible i que comporti els mínims canvis possibles, mantenint les tres bases que han donat suport al llarg dels anys a aquestes convocatòries: pel·lícules prou interessants, un restaurant que “ens estimi” i tingui interès en “cuidar-nos”, mantenint la relació qualitat-preu de la que gaudíem fins ara i la meva dedicació a buscar, entre els racons del ciberespai i sota les pedres, si es dona el cas, la màxima informació respecte a la pel·lícula de debat.

Estic segur, vull estar-ne, de que ho aconseguirem. Ja està. Aquest serà el contingut de la meva carta als Mags: que el dimarts dia 14 puguem retrobar-nos tots plegats allà on potser ens donaran aixopluc i que, sense voler, se m’ha escapat al llarg  d’aquesta carta. A veure si finalment em portaran carbó per haver estar indiscret?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s