Dimarts 19 de novembre soparem amb molta delicadesa (“La delicadeza”,de David i Stéphane Foenkinos)

La_delicatesse_09 (1)2cHi ha històries que no es poden explicar a través de grans moments. Perquè són tan íntimes, tan personals, que només es poden transmetre xiuxiuejant, amb una certa discreció… No  recordo on ho he llegit però em sembla que hi va com anell al dit a aquesta  història.

La delicadeza és el primer llargmetratge dels germans David i Stéphane Foenkinos.  Però, no són uns nous vinguts: David és escriptor i guionista.  Va escriure ‘La délicatesse’ de la que es van vendre, a França, 700.000 exemplars. Aviat està dit. L’Stéphane ja fa anys que està treballant en el món del cinema. Tots dos saben cóm es dirigir a duo. Ho han fet en un curtmetratge i després, amb molt d’èxit, amb “La delicadeza”.

És una novel·la que mixtura cert dramatisme amb el romanticisme i, sí, un polsim d’humor. I van creure que aquest cupatge funcionaria en la pantalla… si aconseguissin uns actors adients. Hi ho van aconseguir. Audrey Tautou, que per sempre més la veurem com l’ Amélie, deu anys més tard protagonitza una història que amb el títol ja ho diu tot: mai, que jo recordi, hem pogut veure tanta delicadesa en apropar-se a una situació dramàtica, com ho fan els autors en una part d’aquesta pel·lícula, sense envair un pam de la intimitat de la persona afectada. És, com he llegit a la Nuria Vidal, “la delicadesa d’un clatell suament acariciat, la delicadesa d’un temps que discorre sense presses, deixant que el dolor s’aposenti i comenci a deixar espai per a noves sensacions”, i la pel·lícula fa un tom i la història de Nathalie s’obre a nous horitzons… però, amb un personatge… absolutament original.

La fotografia no ens permet veure’l molt bé però, aquest personatge absolutament original, és en  Markus  (François Damiens) l’home que entra al despatx de la Nathalie. Tots dos treballen en la oficina a París d’una empresa sueca. Ell, en Markus, és suec. Ella la Nathalie, encara no ha pogut girar full a la seva tragèdia personal, però descobreix que el món segueix funcionant encara que estigui paralitzada. S’ha convertit en una mena d’ésser sense emocions… Segur? Ben aviat ho veurem… quan estiguem en una de les sales del Cinema Alexandra, el pròxim dimarts dia 19.

El romanticisme de la relació que s’estableix entre Nathalie i Markus no està precisament en el model habitual del cinema que veiem sinó que, com indica el mateix títol,  avança molt a poc a poc, de vegades gairebé per casualitat, sense que els protagonistes ho pretenguin … Però, sobretot, amb l’atenció que requereixen dues persones ferides per la vida en circumstàncies molt diferents, per curar-se a través de la il·lusió, de la complicitat, de la tendresa, d’haver tingut la sort de trobar-se.

Després de les darreres tertúlies que hem mantingut amb temàtiques tan diverses, m’ha semblat que havia arribat l’hora del romanticisme. Però, com sempre intentem en aquests “Sopars de Cinema”, presentat d’una manera prou original per interessar a totes i a tots.

Veure’m si ho hem encertat, si ens retrobem el pròxim dimarts, clar.

 

Anuncis

Un pensament sobre “Dimarts 19 de novembre soparem amb molta delicadesa (“La delicadeza”,de David i Stéphane Foenkinos)

  1. Retroenllaç: Missatge de David Foenkinos als tertulians dels Sopars de Cinema | Sopars de Cinema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s