Un sopar de cinema amb fruits VERMELLs de postres (dimarts 12 de novembre de 2013)

18608737.jpg-r_640_600-b_1_D6D6D6-f_jpg-q_x-xxyxx (1)Coneixeu alguna obra de Krzysztof  Kieslowski?

Aquest director polonès es va retirar, voluntàriament, als 52 anys, després de signar 27 títols llargs i 14 de curts i guanyar tots els premis més importants que un autor i les seves obres poden merèixer. Dos anys després d’aquesta mena de jubilació anticipada, va morir d’un atac de cor… Immediatament els mitjans de tot el món van coincidir en que havia desaparegut un autèntic mestre del cinema. Un autor excepcional, “… comparable als grans del cinema, com un Fellini, un Keaton, un Visconti, un Bergman o un Buñuel” va escriure Roger Ebert, un dels més reconeguts crítics nord americans. Però, al morir tant jove, i amb poques obres relativament conegudes internacionalment, el seu nom s’ha anat fonent una mica en l’oblit.

Aquest dimarts el poden recuperar, o conèixer. He seleccionat la que, sense ell saber-ho, va resultar ser la seva darrera pel·lícula: Tres colores: Rojo  amb Iréne Jacob i Jean-Louis Trintignant (en una interpretació que be podríem dir que supera la de Amor, o no?).  Aquesta pel·lícula forma part d’una trilogia relacionada amb els ideals revolucionaris francesos: ” Llibertat, Igualtat, Fraternitat “. La primera, Blau, era la història de la dona ( Juliette Binoche),  d’un  famós compositor que, després de perdre la seva família en un accident de cotxe, es troba lliure, en llibertat,  de les obligacions legals, però queda afectada per un buit interior.

En la segona, Blanc, segueix els problemes d’un  perruquer polonès afectat pel divorci instat per la seva dona francesa, al·legant que el matrimoni no s’ha pogut consumar. L’home lluita per restablir el sentit de la igualtat i intenta superar tots els esculls que presenta l’argument.

I en la tercera, “Roig”, ella  (Iréne Jacobs)  interpreta a Valentine,  una jove estudiant i model que, en la fotografia, està posant per un anunci que es veurà en molts cartells per tot Ginebra.  Joseph Kern (Jean-Louis Trintignant) és un jutge, voluntàriament jubilat… que espia al seus veïns. Els espia amb un aparell que li permet escoltar les seves converses telefòniques. Els observa i… els jutja. Com si encara exercís!

Un accident fortuït facilitarà que es coneguin: Valentine atropella, sense voler,  a la Rita, una bellíssima gosa Golden Retriever propietat del jutge. Res que no es pugui curar, però aquest fet ha propiciat que Valentine acabi  jutjant  al jutge en adonar-se’n de com espia als seus veïns…

Kern manifesta que, l’estar en una posició de decidir el que és veritat i el que no, és una falta de modèstia i una bona dosi de vanitat en nom de la humanitat. Els dos protagonistes  tenen una fraternitat d’ànimes que brolla a través de les barreres del temps i de gènere, ja que tots dos tenen prou imaginació per intuir el que podria haver estat si haguessin coincidit en la edat…

“Bella és la certesa, però més bella és la incertesa”, diu el poema en què la pel·lícula s’inspira, i que finalitza així: “…tot començament és una continuació i el llibre del destí sempre està obert per la meitat “, el que és una convincent expressió de la necessitat de l’atzar, antiga i immortal paradoxa que és el nucli d’aquesta apassionant pel·lícula que us recomano molt sincerament  que no os la perdeu.  Ei, si pot ser!

Antoni K.

Sopar de Cinema Nº 265. Dimarts 12 de novembre de 2013. A les 20:30.                   “Tres colores: Rojo” de Krzysztof  Kieslowski. Cinema Alexandra

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s