Què hi ha més enllà de “Don Jon”? Dimarts 5 de novembre ho descobrirem!

Don Jon's Addiction-1945.cr2Del personatge que interpreta ‘ell’ molts en dirien un  ‘quillo’. No cal que mireu cap diccionari, dubto que ho trobeu, però tothom sap què és un ‘quillo’. I  si més no i per la imatge que veiem en la fotografia, ell és un quillo. Ella podria tenir moltes personalitats. És una jove guapíssima (els amics del quillo li donen un 10) que sap el què vol, està molt segura de si mateixa  i no es deixa impressionar per ningú.

Don Jon és la pel·lícula que veurem i en parlarem el pròxim dimarts però, és que no podia ser altra. Per què no podia ser cap altra,  potser us preguntareu? Doncs… perquè és l’estrena de la setmana. Surten entrevistes amb ell, Joseph Gordon-Levitt, i amb ella, Scarlett Johansson,  a moltes publicacions;  ha tingut crítiques molt favorables (i alguna de no tant, naturalment) però hi ha dos motius, dos,  que m’han fet acabar de decidir.

Al quillo, el protagonista, li diuen ‘Don Jon’ perquè és un jove que enlluerna a totes les noies que vol. Cuida molt el seu cos, els diumenges va a missa amb la família i es confessa cada setmana, però… per més que sempre tingui una noia als braços disposada a passar-s’ho bé, en Jon és un jove que té un problema: és un aferrissat consumidor de vídeos eròtics per Internet. Un problema que experimenta fins i tot quan encara té al seu costat, dormint, a la darrera noia que li ha dit que si… S’aixeca de matinada, endolla l’ordinador portàtil i apa, a veure fotos i films eròtics.

Ja no tenim edat per escandalitzar-nos per un  tema (les imatges estan prou cuidades per no ferir susceptibilitats, tot i que de susceptibilitats en poder haver-hi de moltes mides…) que ens condueix, al meu parer, cap a una problemàtica molt més important que la que traspua la superfície de la trama: independentment  que aquest xicot pugui semblar immadur, amb un problema psicològic, el que crec que ens interessa  és la visió de la dependència dels nous mitjans de comunicació social en el món actual. Fixeu-vos, per exemple,  amb la germana del quillo, sempre enganxada a l’smartphone. Una dependència que pot trastornar a un jove que sap cuidar el seu cos, que està complementant els seus coneixements amb uns cursos de formació, que està enamorat d’una noia molt maca i molt segura que ja ha presentat a la seva família … No estem parlant d’una pel·lícula  comercial i buida per dins amb imatges més o menys suggerents i un repartiment de luxe, no! Estem parlant d’una pel·lícula que ha estat la sorpresa del Festival de cinema independent nord americà a Sundance i que va merèixer aplaudiments i elogis al certamen de Berlín.

O sigui que proposo veure-la i, després, rascar aquesta superfície de discoteques amb  nois que busquen noies que a la vegada busquen nois i que sembla que solsament saben parlar de cossos per entrar en aquests cossos i anar fins el moll de l’os…

Ah, m’oblidava del segon motiu per escollir “Don Jon” per veure-la el pròxim dimarts. El títol és un fàcil  joc de paraules entre el Jon que sempre obté el que desitja, per això els amics li atorguen el Don,  i el fet que, la traducció de l’anglès, ens fa aparèixer el ‘Don Joan’,el conqueridor dels cors femenins… el mite del qual és, precisament avui, quan  es representava tradicionalment en els escenaris (i després per televisió) segons el text escrit per  José Zorrilla. Voleu un encaix més adient?  Jo vaig veure divendres  “Don Jon”  amb una bossa de castanyes i tres o quatre panellets.

Us ho recomano: és una pel·lícula que mereix la nostra atenció. D’en Gordon-Levitt se’n parlarà com a director que ha començat una carrera que pot ser important. De la Scarlett Johansson… no cal ni dir-ho. Però…fixeu-vos, també, amb una altra actriu de la que ningú en parla i que sembla que passi desapercebuda: la Julianne Moore. La seva bellesa tan interior com exterior potser no crida l’atenció com la protagonista, però… no la deixeu de banda. Ja veureu, ja. Bé, ho veureu… si veniu, clar.

No és una castanya ‘pilonga’, ni un moniato dels insípids. És com un glopet de mistela: dolcet i amb forta personalitat.

Antoni K.

Sopars de Cinema Nº 264. Dimarts 5 de novembre de 2013. A les 20:30: “Don  Jon” de Joseph Gordon-Levitt. Cinema Alexandra.

Anuncis

Un pensament sobre “Què hi ha més enllà de “Don Jon”? Dimarts 5 de novembre ho descobrirem!

  1. Retroenllaç: Qui és Scarlett Johansson? | Sopars de Cinema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s