Dimarts 29 d’octubre de 2013, un altre Chabrol per sopar. (Una chica cortada en dos).

362x233_1261_13bAquesta jove (Ludivine Sagnier)  és la ‘noia del temps’ d’una emissora local de televisió de Lió. Es diu Gabriele Deneige i en broma diuen que, amb aquest cognom, ja estava predestinada a parlar de la meteorologia…

La seva història en la pel·lícula de Claude Chabrol Una chica cortada en dos està inspirada en els fets reals que van tenir lloc als Estats Units l’any 1906. Sembla ser que aquell any la notícia que va omplir les primeres pàgines dels diaris va ser que una jove de 17 anys, debutant en les comèdies musicals, va tenir la sort de casar-se amb un milionari, Harry Thaw. Tot un conte de fades. Si no fos…

Si no fos que  aquest casament no va impedir, diuen, que ella tingués sempre present les relacions que havia mantingut amb el seu amant, el conegut arquitecte Standford White, de 50 anys, casat i procedent d’una de les bones famílies de Nova York.

Podríem dir –i no diré gaire cosa més- que el problema era que el seu marit també les tenia present aquestes relacions que, ep, no penseu malament, no van continuar un cop casada. Diguem que la gelosia del marit es fonamentava en el qué havia succeït en el passat, cosa que no impedia que pogués sospitar que alguna brasa d’aquella passió es podia haver quedat sense apagar definitivament…

Cinquanta anys després  dels fets que veurem en la pantalla i que van succeir en la realitat,  en Richard Fleischer ( autor  de pel·lícules notables i prou conegudes com “Doctor Dolittle” o  “El Don ha muerto”) en va fer una pel·lícula que es va titular  “La muchacha del trapecio rojo”, amb Jean Collins en el paper de la jove,  Ray Milland, com l’arquitecte i Farley Granger, el gelós marit…

I, cinquanta anys més tard,  a partir de la mixtura entre el que va succeir (o el que va explicar la premsa de l’època, que no té perquè ser tot estrictament verídic, com podem comprovar cada dia….) i el que després Hollywood va recrear a la seva manera, el director francès Claude Chabrol va aprofitar aquests antecedents per parlar-nos del dimoni de la gelosia, del matriarcat de l’aristocràcia, de l’amoralitat de tota una classe social, l’alta classe dels industrials preeminents  de províncies, dee la seva hipocresia i en unes imatges, aparentment neutres, tot proposant-nos  un altre del seus sòlids relats sobre la descomposició d’un tipus de valors de la societat europea del segle XX.

Claude Chabrol ha estat un dels autors que han  omplert més cops la pantalla dels ‘Sopars de Cinema’: “Borrachera de poder” i “La dama de honor” ho han fet com “Una chica cortada en dos”. És aquest tipus de cinema sòlid, construït sobre la base d’històries que semblen escrites per guionistes però que pertanyen a una realitat i que ens mostren el rerefons d’una part de la societat que fa el que sigui per tapar les vergonyes. Dit així, res que no sigui d’una permanent actualitat, lamentablement…

El proper dimarts, no sols podreu conèixer a l’espavilada noieta del temps de l’emissora local de televisió, també podreu veure i conèixer als dos homes que van tallar anímicament en dos a la noia que creien estimar… a la seva manera, clar.

Després de respirar l’aire net i pur de la natura, en la passada sessió, m’ha semblat que una història d’aquelles anomenades ‘de novel·la’ ens podria fer el pes.

Provem-ho?

Antoni Kirchner

Sopar de Cinema Nº 263. Dimarts 29 d’octubre de 2013. A les 20:15 “Una chica cortada en dos” de Claude Chabrol. Cinema Alexandra.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s