Dimarts 22 d’octubre marxem al camp a viure “La Primavera”, de Christophe Farnarier

poster_la_primavera_a4b_7124Aquesta dona és la Carme. Ella viu a pagès, en mig de la natura. És ‘la jove’, casada amb el fill de l’amo de la finca i ha de demostrar que un dia en serà la mestressa. Podeu pensar que és un model social superat, però no és així.

Viure al camp i del camp pot tenir molts avantatges, però… dóna molta i molta feina. La Carme no para ni un moment, des de que prepara els esmorzars fins que recull la taula després de sopar. I, durant el dia, a més de donar de menjar a la família, ha de fer el mateix amb les vaques, les ovelles, les gallines, els porcs… alguna euga esplèndida… És una granja per viure i sobreviure. I està al mig de la natura…

I després hi ha el ‘tros’. Llaurar prácticament amb les mans treient les pedres, sembrant, regant, vigilant, recollint i… tornem a començar. Ja ho diu en Christophe Farnarier, el director,  “el que veiem és el cercle que uneix el mineral, el vegetal, el animal i la dona”.  En aquesta pel·lícula el protagonisme  està repartit entre la Carme i el seu entorn de la natura. Seguim el dia a dia de la  Carme i la seva família de pagesos i pastors a les muntanyes dels Pirineus catalans. El film és una evocació sincera i personal d’una forma de viure ancestral i universal, amenaçada amb desaparèixer. De tot això ens parla “La primavera”.

 “Plantejo les meves pel·lícules com la recerca personal d’elements íntims, com una aventura necessària i vital, deixant de costat tots els prejudicis i les idees preconcebudes, considerant que l’imprevisible és un element natural i elemental de l’experiència creativa. Amb un llenguatge cinematogràfic propi, “La primavera” vol esprémer la bellesa del món, la seva complexitat, la seva fragilitat, i portar l’espectador cap a una contemplació reflexiva descobrint la vida de la Carme i la seva família” . Tota una declaració d’intencions.

En Christophe Farnarier va rodar, fa cinc anys,  “El somni”, un documental seguint el darrer viatge d’un pastor, en Joan Pipa, en un esplèndid film que ens parlava de la transhumància i dels oficis que es van perdent. Nosaltres varem comentar la pel·lícula en la sessió de ‘Sopars de Cinema’ del 4 de novembre de 2008. En aquella ocasió no va poder acompanyar-nos. Ara sí que podrà fer-ho i soparà amb nosaltres i ens explicarà  moltes coses com, per exemple, que “el cinema està capacitat per reflectir el pas del temps i aquí ho intentem…”.

Vincent Van Gogh en una carta adreçada al seu germà Theo va escriure:  «…amb el meu treball he volgut donar a conèixer aquestes persones humils que, a la llum de la seva llum de gas, mengen les seves patates prenent el plat amb les mans, les mateixes mans que han cavat la terra on han crescut les patates» .Imatges perdurables d’un intrús discret en un espai domèstic…

En Christophe i nosaltres us esperem el pròxim dimarts. De tant en tant, diu un col·lega, veure una pel·lícula com aquesta és com un descans per la vista…, una mena d’higiene ocular… Provem-ho?

Antoni K.

Sopars de Cinema Nº 262. Dimarts. 22 d’octubre de 2013. A les 20:45  “La Primavera”, amb la presència del seu director Christophe Farnarier. Cinema Alexandra.

Anuncis

Un pensament sobre “Dimarts 22 d’octubre marxem al camp a viure “La Primavera”, de Christophe Farnarier

  1. Retroenllaç: Farnarier: “Plantejo les meves pel·lícules com una aventura necessària i vital” | Sopars de Cinema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s