Marcel, necessito un automòbil: dimarts 9 de juliol, “El vendedor”.

O Vendedor 3En Marcel Levesque  està força preocupat. L’hivern d’enguany està resultant un dels més durs dels darrers anys. Fa setmanes que està nevant i cada matí, el primer que cal fer en arribar a la feina, és treure la neu que cobreix els automòbils. No es poden vendre automòbils si no se’ls pot  veure ni el color de la carrosseria!   I, per si no en tenien prou amb tres metres de neu que hi ha per tot arreu,  l’home del temps acaba de dir que aquesta nit potser arribaran a   -30ºC!   Les màquines llevaneus no paren de treballar, amunt i avall, intentant deixar els carrers una mica transitables…

És el que pot passar quan vius al nord del Quebec, al costat del llac Saint-Jean, per exemple, el tercer més gran del país, més de 1.000 km2., on hi aflueixen 9 rius. Hi ha una dita, entre els quebequesos, que diu que el seu país no té més que dos estacions: l’hivern i… el mes de juliol!   El cert és que l’hivern dura entre 4 i 6 mesos, en la part més meridional del país.

Ha de ser difícil, doncs, vendre automòbils en aquestes condicions climàtiques, no?  Doncs no pas per en Marcel Levesque,  que en els darrers setze anys ha estat cada mes el que més cotxes  ha venut. El pitjor és que en aquesta població industrial en la que viu i treballa en Marcel, ja fa 240 dies que la fàbrica de paper està tancada i els 500 operaris estan forçant la seva reobertura. I aquesta situació és dolenta per tothom.

En tot això, segurament, és en el que deu estar pensant en  Marcel, al que veiem mirant el panorama exterior. Té 67 anys i ja es podria jubilar però no s’acaba de decidir. Tota la vida ha estat un venedor de cotxes. Un venedor “com els  d’abans”, que saben dir les paraules justes en els moments oportuns, per convèncer a qui vol somniar i, potser, no ho hauria de fer…

Ell no es cansa de dir que abans que clients el que té són amics… Amics per a convèncer-los a comprar un automòbil quan en realitat els problemes laborals empitjoraran.

En realitat en Marcel Levesque només té dos amors: la seva filla i el seu net. Viu per a ells i… per continuar venent cotxes. Ja veuríem com entomaria la mancança d’algun d’aquests amors.

Ha de ser dur això d’estar disposat a somriure sempre quan veus a uns babaus que han entrat a veure de prop aquell ‘pick up’, o aquell ‘sedan’  nord-americans i en Marcel els hi explica … exactament el que volen escoltar.  Aquest home de vegades sembla que estigui comprant i venen emocions enlloc d’automòbils. O és una mica el mateix?

La sala d’exposicions del concessionari és com el lloc on es troben la realitat econòmica i el somni de la felicitat que l’automòbil representa en l’imaginari de moltes persones, especialment en el continent nord- americà. I  El vendedorapareix en aquest context com una mena de mediador entre aquests dos mons.

I en Sébastien Pilote, el novell director, no dubtarà en aprofitar aquest primer llarg metratge per tractar temes tan seriosos com el consumisme i l’economia mundial, sense necessitat de sortir d’aquest petit escenari.

El pròxim dimarts podrem veure una pel·lícula canadenca, premiada a molts festivals, que de ben segur ens motivarà per tenir un bon col·loqui. Ah! Fixint-se en la pronunciació francesa dels quebequesos (la còpia és en versió original subtitulada) i després de sopar els explicaré una anècdota molt personal. Ja veuran, ja.

Antoni K.

Sopars de Cinema Nº 257. Dimarts 9 de juliol a les 20:20 “El vendedor” de Sébastien Pilote. Cinema Alexandra. Penúltima sessió de la temporada.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s