La bicicleta verde: el 1r film dirigit per una dona a l’Aràbia Saudí

haifaaPer què aquesta vegada no he escollit una fotografia de la pel·lícula que veurem el pròxim dimarts? En tenia 15 per triar i… m’he decidit per una imatge de la seva directora: us presento a Haifaa Al-Mansour. És filla del poeta Abdul Rahman Mansour,  qui li va ensenyar a veure pel·lícules, però en vídeo i tancats a la sala d’estar de casa seva, perquè a Riad i a tota  l’Aràbia Saudí les sales de  cinemes han estat prohibides durant trenta anys i, des de en fa cinc, han començat a obrint-se’n algunes, poques i, òbviament, sotmeses a la segregació entre homes i dones que imposa la llei nacional.

Però això no vol dir que la població saudita hagi viscut al marge del cinema. La televisió i els videoclubs han nodrit generacions senceres, com és el cas d’aquesta directora, criada al costat de 11 germans, tots homes, entre pel·lícules de Bruce Lee i Walt Disney.

Haifaa és una lluitadora. Sí, contra tot pronòstic, és la primera dona que ha dirigit una pel·lícula al seu país: “La bicicleta verde”Va estudiar Literatura a la Universitat Americana de El Caire i un màster en Direcció de Cinema i Estudis Fílmics a la Universitat de Sydney. Ha dirigit tres curtmetratges i el documental “Women Without Shadows” (“Dones sense ombres”), presentat en nombrosos certàmens internacionals i ara està tornant als festivals amb aquest primer llargmetratge de ficció.

“La bicicleta verde”, la pel·lícula que veurem el pròxim dimarts, (la ‘pel·lícula de la setmana’ segons alguns mitjans de comunicació)  ens explica la història de Wadjda, una noia de 10 anys que viu als suburbis de Riad. Viu en un món conservador, però  Wadjda és divertida, emprenedora i sempre arriba al límit entre el que es pot fer i el que està prohibit. Per exemple, no hauria de jugar amb un veí i amic seu, l’Abdullah,  però ho fa i, a més, el vol guanyar en una cursa de bicicletes. Però Wadjda viu en una societat que veu les bicicletes com un perill per a la dignitat d’una noia.  Ho dic seriosament. És un perill doncs, en un accident, per exemple, podrien perdre la virginitat i amb ella tot l’honor de la família. Ah, la família (la mare, més preocupada per convèncer al seu marit perquè no prengui una segona esposa) i les institucions (la professora, que premia en metàl·lic la memorització dels versos de l’Alcorà) veuen en l’actitud de Wadjda  una personalitat més que discutible.

Ara podria continuar explicant, per exemple, les dificultats que Haifaa ha tingut per rodar la pel·lícula. Si la van perseguir, o no, per treballar amb un equip format per homes i dones, si va haver de dirigir moltes escenes tancada dins d’una furgoneta i utilitzant un telèfon… Però tot això, del que ja en parlarem el dimarts, podria donar una imatge desequilibrada, en el que pesés més el plat de les dificultats que el dels valors cinematogràfics del film. I per això no continuo. Sí que puc dir que aquesta pel·lícula utilitza una història aparentment senzilla per mostrar-nos unes realitats i adoptar unes actituds de les que en podem parlar i molt en el col·loqui… si veniu,clar.

Per tot això, i molt més, avui he seleccionat la fotografia de Haifaa Al-Mansour, directora de “La bicicleta verde”.

Sopars de Cinema Nº 256. Dimarts 2 de juliol a les 20:15 “La bicicleta verde” de Haiffa Al-Mansur. Cinema Alexandra.

Antoni K.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s