Buona sera, Giulio. Dimarts 11, “El Divo”

ildivo6_ampliacionImagineu-vos el personatge: 7 cops com a Primer Ministre!,  25 de Ministre (6 com a Ministre d’Afers Exteriors)… Era conegut amb innumerables sobrenoms, entre els que s’inclouen l’Immortal, el Geperut, l’Esfinx, la Guineu, la Salamandra, el Papa negre, l’Home de l’Obscuritat i…

“EL DIVO”

Les seves ocultes ambicions, el seu maquiavelisme, i la sospitosa i sempre vigilada desaparició de proves comprometedores l’havien  convertit en l’encarnació suprema del poder a Itàlia.

Aquesta és una pel·lícula especial, on el seu autor,el jove Paolo Sorrentino, ens parla del poder i dels crims, de connivència amb la màfia, de la connivència entre govern i les lògies maçòniques, del poder ocult de certes esferes del Vaticà, sobre un fons de torbes conspiracions i complots en els que la sang dels assassinats per les Brigades Roges es barreja amb la provocada por l’ombra de la Lògia maçònica P2…  Aquesta història (o hauria d’escriure-ho amb H majúscula?) és… tan absolutament increïble com alguns títols d’aquests best sellers amb o sense “codis”… Però aquestes històries literàries han estat fruït de la fantasia dels seus autors, i les històries que veurem en aquesta pel·lícula tenen una connexió amb la veritat: les persones mortes, assassinades, “suïcidades casualment”…, han  existit.

I,  per sobre de totes elles, hi havia aquesta ombra que caminava amb les cames molt juntes, carregat d’espatlles i les mans en actitud d’oració. Aquest poderós personatge era pròdig en frases fetes. Llegiu-ne unes quantes:

 “El dictador més difícil d’odiar és un mateix”.

“Sé que sóc un home mig, però quan miro al meu voltant i no veig a cap gegant”.

“Pensar malament dels demés és un pecat, però… ho has encertat”.

“No és fàcil explicar el nostre país als estrangers. A Itàlia als trens més lents els diem “acceleratos” i “El corriere della Sera” (‘El correu del vespre’) és… un periòdic que surt als matins…”

Encara que no recordeu gens o poc la història dels darrers 65 anys d’Itàlia, encara que no estigueu familiaritzats amb les dades biogràfiques d’aquest personatge, és igual, la pel·lícula us pot deixar absolutament captivats per la manera d’explicar les singularitats d’un home absolutament poderós, extremadament supersticiós, que no podia  dormir i passejava, en meitat de la nit,  pels carrers de una fantasmal Roma com si es tractés d’un vampir. Un home que un dia va dir:

“El poder desgasta…als qui no el tenen”

En certa ocasió la coneguda periodista italiana Oriana Fallaci, després d’entrevistar-lo, va escriure:  “A qui li fa por una persona malaltissa que s’espanta d’una tortuga? Va haver de passar molt temps perquè m’adonés que eren, precisament, aquestes coses les que m’espantaven. El veritable poder no necessita arrogància, ni una poblada barba, ni una veu esfereïdora. El veritable poder t’estrangula amb llaços de seda, amb encant i intel·ligència “.

No vingueu a veure una pel·lícula política (que també), si veniu, feu-ho (també) per veure i parlar del poder, del seu ús i abús. Aquests sistemes de poder que traspassen els temps i les fronteres… I que ens resulten tan i tan actuals i propers… Us hi apunteu?

Antoni K.

Sopar de Cinema Nº 253. Dimarts 11 de juny a les 20:15: “El Divo” de Paolo Sorrentino. Cinema Alexandra.

Anuncis

Un pensament sobre “Buona sera, Giulio. Dimarts 11, “El Divo”

  1. Retroenllaç: Dimarts 10 de desembre, soparem amb “La gran belleza” | Sopars de Cinema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s