Fatih Akin ens descobreix que hi ha “Al otro lado”

Al otro ladoNo és un creuer d’aquests que anuncien a tota plana en els diaris, amb una multitud de descomptes i petits números d’atenció que, en lletra molt petita, aclareixen la realitat de les condicions de contractació. No, no ho és. Certament aquesta imatge correspon  a una mena de transbordador que facilita l’accés “Al otro lado”, una metàfora com un altra per indicar  que estem davant d’un film que ens vol parlar de la necessitat d’enteniment entre cultures, sense distinció de races o nacionalitats.

Perquè existeixi aquesta comprensió, ve a dir l’autor, és imprescindible el coneixement, la formació. “Al otro lado” és, també, una pel·lícula sobre la importància de la formació per la convivència entre cultures: un professor de filologia alemanya i un apassionat per l’obra de Goethe, d’origen turc en una universitat alemanya… una llibreria alemanya en ple centre d’Istanbul…   Aquest film ens parla de la impossibilitat de fugir del que certament som i de l’herència i l’aprenentatge que va de pares a fills i, també, de fills a pares.

També podríem dir d’aquesta pel·lícula que és una història de casualitats i de destins, de persones que lluiten i tenen sort i d’altres que no poden aixecar el vol.  El director relaciona entre si les metròpolis d’Istanbul, Bremen i Hamburg. I fa convergir les biografies dels protagonistes que seran transformades per aquestes trobades.

Una jove alemanya que es relaciona amb una opositora política turca mor a Istanbul. La seva mare, ( Hanna Schygulla), tracta de reconstruir els últims passos de la seva filla. Un vidu turc resident a Alemanya,   pren com a parella  a una prostituta turca… Quan la dona mor, aquell  professor de filologia alemanya, tracta de trobar a Istanbul a la filla d’aquesta. Explico una mica alguns dels fets argumentals perquè la pel·lícula està construïda sobre sis personatges que s’entrecreuen, però que cadascú d’ells podria ser el protagonista d’un film…  “Al otro lado” els  acaba unint a tots mitjançant el destí.

La gran virtut d’aquesta pel·lícula és l’actitud amb la que el seu director tracta el seus personatges. És una barreja d’afecte i de respecte. Malgrat que poden arribar a patir dolors i pèrdues, el director renuncia al dramatisme i confia en el gestos, en les mirades i en les abraçades. Hi ha silencis, molts  i gestos que ho diuen tot. I també és una reflexió sobre la relació entre dos països en els quals els protagonistes (d’una i altra nacionalitat) poden sentir-se, de tant en tant, “a l’altre costat”, o sigui en una realitat estranya, dividida entre moments hostils i agradables.

Però encara no he dit qui és el director. En Fatih Akin, nascut a Hamburg, de pares turcs, pertany a la novíssima generació de cineastes alemanys amb ressò internacional. Amb “Al otro lado” va guanyar el premi al millor guió a Canes i el Premi Europeu, també pel seu guió.   Aquesta vegada la crítica va coincidir atorgant-li ditiràmbics adjectius. Des de  “profundament commovedora”  fins a “meravellosa, colpidora amb personatges realment fascinants”. Tampoc cal exagerar. Senzillament, és una pel·lícula interessant i digna, molt digna, de ser recuperada pels  “Sopars de Cinema”.

Un missatge de la convivència entre cultures del que podrem parlar el pròxim dimarts, si veniu, clar.

Antoni K.

Sopar de Cinema Nº 252. Dimarts 4 de juny  a les 20:00: “Al otro lado” de Fatih Akin. Cinema Alexandra.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s