“Aritmética emocional”: una història per recordar

aritmeticaUn paisatge tranquil, que indueix al relaxament… Formalment aquesta imatge resulta prou equilibrada, amb l’arbre, cap a la dreta,  que reclama un primer cop d’ull i les aspes del molinet, cap a l’esquerra… per després fixar l’atenció cap a una taula, parada, però a la que encara no hi ha ningú assegut. Han menjat ja o encara han de fer-ho? Quins han estat o seran els convidats? I també hi ha aquesta línea horitzontal entre el blau de l’aigua i el blanc-gris dels núvols, que parteix la fotografia per la meitat…  Efectivament, és tota una composició.

Hi han sis cadires preparades per a sis personatges. No cal fer gaires números per explicar de què va “Aritmética emocional”, una pel·lícula de Paolo Barzman, un autor canadenc molt expert i creatiu en series de televisió, però que sols ha rodat dos llargmetratges pel cinema i aquest n’és un d’ells.

Estava en les sis cadires. Bé, avancem una mica. Es tracta d’un sopar i encara que la imatge correspon a una granja ubicada en el Quebec, la llum ens indica que el sopar encara no ha tingut lloc. En aquesta granja hi viuen la Melanie (Susan Sarandon) i en David (Christopher Plummer), amb el seu fill gran, Benjamin (Roy Dupuis) a qui acompanya el seu fill, el petit Timmy. Ja en tenim quatre. Sis menys quatre… en falten dos.

En realitat esperaven a un de sol: a Jakob Bronski (Max von Sydow). Per a Melanie és una trobada molt important i emotiva, plena de records. De bons i mals records, que l’han turmentat durant molt de temps. Melanie és jueva. Ella i els seus pares, jueus nord americans, vivien a París. Ells van desaparèixer misteriosament; ella, encara una adolescent, va ser enviada a Drancy, un camp de treball instal·lat al Nord de París que, en realitat ,era una mena d’estació de pas cap a Auschwitz. Al campament va fer bona amistat amb en Christopher (Gabriel Byrne), un noi anglès de 13 anys, que havia perdut als seus pares. Christopher no era jueu, el seu confinament en aquell lloc havia estat un error de la policia francesa.

Aquells tres anys patits a Drancy potser haurien acabat amb la vida dels dos joves si no hagués estat per l’ajut de Jakob Bronski (Max von Sydow), un jove dissident polonès que fa de metge i “censador” extraoficial del camp. El patiment els uneix i Jakob intentarà alliberar-los. Però, en aconseguir-lo, els tres perdran el contacte.

Ara han passat 40 anys. Melanie ha localitzat al seu protector, sembla que en Jakob està en un hospital psiquiàtric de Moscou. Fa mans i mànigues per que vagi a viure amb ells, a aquesta granja quebequesa. Li deu la vida. Jakob, malalt i pertorbat, està a punt d’arribar. Ja en tenim cinc… No us penso dir qui ocuparà la sisena cadira. La vostra coneguda perspicàcia ja fa estona que ho imagina, que ho ha deduït. Però, el que no podeu imaginar és perquè aquesta pel·lícula es titula “Aritmética emocional”. I això no es pot explicar en quatre línies. Això s’explica en una hora i mitja que és la durada del film.

Com afecta la memòria a la nostra capacitat de ser feliços? Recordar  massa és un obstacle per portar una vida equilibrada? És necessari oblidar per reinventar-se una existència, per reconquistar la innocència? Hem d’acceptar els records cegament? Els records són el tema central d’aquesta obra.

Espero que recordeu que la sessió és el pròxim dimarts…

Antoni K.

Sopars de Cinema Nº 251. Dimarts 28 de maig a les 20:15: “Aritmética emocional” de Paolo Barzman. Cinema Alexandra.

Advertisements

2 pensaments sobre ““Aritmética emocional”: una història per recordar

    • Sí! Va agradar molt. És una pel·lícula especial, perquè malgrat parlar de víctimes de camps de concentració (tema més que vist en el cinema), en aquest film es fa des del record, molts anys després, on els nens que van sobreviure aleshores als camps ara sobreviuen com poden a aquest record. És difícil passar pàgina. Fins a quin punt cal recordar o s’ha d’intentar oblidar… o viure, simplement.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s