El poder embriagador d’Isabelle Huppert

foto Da 1193_27

Aquesta dona que veieu en la fotografia és la Jeanne Charmant Killman,  (Isabelle Huppert), jutge d’instrucció a qui li encarreguen desentranyar i instruir un complex escàndol de moviment i malversació de fons de que acusen el president d’un important grup industrial.

Ara que estan d’actualitat els jutges d’instrucció en tindrem un per comentar el que fa… en aquesta pel·lícula.

A mesura que avancen les investigacions i els interrogatoris que duu a terme, s’adona que el seu poder va en augment: va sabent més secrets… i els seus mètodes de pressió també creixen. És una autèntica  “Borrachera de poder” però,  al mateix temps, i per les mateixes raons, la seva vida privada es tornarà més fràgil.

I Claude Chabrol, el director, no triga a fer-nos dues preguntes fonamentals: fins on es pot utilitzar aquest poder sense haver de fer front a un poder més gran que el seu?  Fins a quin punt la naturalesa humana pot resistir-se al vertigen del poder?  En podrà sortir indemne? (Que li preguntin a Baltasar Garzón, per exemple…).

A “Borrachera de poder” el veterà Claude Chabrol continua furgant en el més tèrbol de les convencions sobre les quals s’assenta la societat actual i col·locant petites “llufes” adhesives sota els peus d’un sector concret:  aquest grup d’individus d’aparença respectable i modals refinats, ben re-pentinats,  però capaços dels actes més aberrants per preservar els seus privilegis de classe.

Es pot assegurar que bona part de l’extensíssima filmografia d’aquest cineasta irreductible configura, per si mateixa, una crònica bastant negra d’aquesta classe social i de les diferents disfresses amb que s’han vingut camuflant  per sobreviure als canvis socials i econòmics de l’últim mig segle. Des de sempre Claude Chabrol s’ha ocupat de mirar sota les catifes, a la intimitat gairebé mai harmoniosa de la parella i de la institució familiar, de fixar un mapa de les relacions d’aquesta gent de tarannà ultra conservador envers els altres i clamorosament permissiu amb si mateixes  i, amb els cercles de poder, posant en evidència la seva capacitat d’adaptació als nous usos de l’economia i fins i tot de la seva incursió en el món de la política…

M’ha semblat una bona idea recuperar una pel·lícula de Chabrol tan aferrada a la realitat, a l’actualitat, com aquesta, en la qual es pot reconèixer fàcilment el teló de fons d’un d’aquests escàndols polític-financers que s’enduen  per davant a un ampli grup d’individus aclamats com a triomfadors fins a la nit abans de la seva estrepitosa caiguda. (El cas de la nit d’ahir i avui  per no anar més lluny)

I ara, si us plau, fitxeu-vos bé amb la fotografia que he triat. He deixat de banda les imatges de reunions rutilants i a la llum del dia,al voltant d’una taula de juntes en edificis d’alta categoria, o la imatge extremadament brillant de  la dona que se sap amb poder fotografiada amb el mòbil a la mà, una mà enguantada en pell de color vermell i alts edificis de la “city”… No, res d’això.  M’he quedat en la foscor d’un aparcament, en la solitud de la penombra, amb la protagonista  que sembla que intenta tornar a casa després d’una jornada difícil, atapeïda, potser ha hagut que prendre una decisió… És una imatge sense glamour, clar,  però m’ha sorprès els senyals de les parets… Tota una premonició?

Deixo la pregunta per comentar-la el pròxim dimarts, si veniu, clar.

Antoni K.

Sopars de Cinema Nº 250. Dimarts 21 de maig de 2013. A las 20:15: “Borrachera de poder”, de Claude Chabrol. Cinema Alexandra.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s