Objectes de família amb “Las horas del Verano”

Las horas del veranoLa pel·lícula s’inicia en un moment de retrobament familiar, en què l’estiu funciona, com en alguns films d’Ingmar Bergman, com a marc simbòlic d’una certa plenitud que, qualsevol dia, pot desaparèixer. Es el pòrtic de la història de la gestió d’una absència: la de la mare, però, també, la del seu llegat.   Però, de moment, gaudim d’aquestes imatges estivals a la casa pairal, on la mare, vídua, hi resideix més o menys regularment.   Com tantes altres vegades s’ha reunit la família. Les rialles i els jocs dels néts, els desdejunis, els dinars i les sobretaules al pati, amb l’omnipresència de la natura, en la seva plenitud, i les estances de la vella casa, i els objectes que la decoren i la doten de personalitat, parlen de moments d’una raonable felicitat.

“Las horas del verano” compon una emotiva simfonia en tres moviments que no pretén trobar culpables, ni entonar una elegia pels vells temps, ni esbossar una tragicomèdia satírica de costums, perquè el tema d’aquesta pel·lícula és… la família com a refugi i càrrega en un món en què ha perdut els seus privilegis com a grup social.

Un relat amb aires txekhovians que, amb l’excusa de descriure una descomposició familiar i les seves conseqüències, acaba descrivint la naturalesa de les noves formes de vida del món actual.

Sense estridències, amb la voluntat d’explicar aquesta història de forma serena, però també contundent, Olivier Assayas, el director, no dubta en oferir-nos una excel·lent i emocionant reflexió sobre la relació dels éssers humans i el seu entorn, i sobre els objectes que ens expliquen; objectes que, al seu torn, esdevenen matèria morta quan aquella mirada que els feia vius, que els dotava de sentit, ha desaparegut…

Els camins de tres germans xoquen quan la seva mare, encarregada de gestionar l’excepcional col·lecció d’art del segle XIX que va pertànyer al seu oncle, mor sobtadament. Els tres germans es veuran obligats a entendre’s i a llimar les seves diferències. Adrienne (Juliete Binoche), dissenyadora d’èxit a Nova York, Frédéric (Charles Berling) un economista i professor universitari a París i Jérémie (Jérémie Renier) un dinàmic home de negocis ubicats a la Xina, es veuran obligats a enfrontar-se a la fi de les seves memòries compartides, dels seus orígens i de la seva particular visió del futur.

M’atreviria a dir que “Las horas del verano”, amb Juliette Binoche, Charles Berling, Edith Scob…, que recuperem especialment per a vosaltres,  és una suggerent proposta per a retrobar-nos en el Sopars de Cinema de l’Alexandra.

Antoni Kirchner

Sopars de Cinema Nº 249. Dimarts 14 de maig de 2013. A les 20:15: “Las horas del verano” de Olivier Assayas. Cinema Alexandra.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s