Celebrem els 6 anys dels Sopars de Cinema amb “La Caza”

La cazaNo ho sembla, però la fotografia mostra un moment de l’ofici nocturn de Nadal en un poble de Dinamarca. Època actual. Una petita comunitat on tothom es coneix…

En Lucas (Mads Mikkelsen) és un professor de pàrvuls que s’abraona sobre un amic i company en mig de l’ofici religiós. En Lucas no pot  suportar-ho més. Ha estat acusat d’abusos per una nena, la filla de l’agradit, i tot el poble el tracta com a culpable.

Els abusos a menors i els maltractaments estan a l’ordre del dia. Per desgràcia, tots sabem que són molts menys els casos que es  denuncien que els que s’investiguen. Hi ha, per tant, una certa psicosi social al voltant del tema i qualsevol gest d’afecte a un menor pot ser interpretat com una carícia malsana. Del dubte es passa a la sospita, d’aquesta a considerar-la un indici i, després, a l’acusació, a la presumpció de culpabilitat i al judici «popular» abans que se substanciï el cas als tribunals…

Però, i a la víctima qui el defensa? I quan escric víctima em refereixo al professor, naturalment, que és la víctima d’aquesta història. Els nens sempre tenen la raó. N’esteu segurs? Els nens podem ser uns éssers diabòlicament dolents… Sí, sí, ja us ho explicaré. El cinema ens ha donat algunes, molt poques, però algunes mostres de la maldat que nida en els pensaments dels menors?  Què no hi esteu d’acord? Què exagero? Què a on vull anar a parar? Ja en parlarem…

Pel que he explicat fins aquest moment la pel·lícula no tracta d’ocultar el problema que presenta. No he descobert res que la mateixa publicitat no escampi. Però sí hi ha quelcom que m’interessa molt apuntar, de cara al col·loqui i que encara no he sabut trobar en cap dels comentaris que ha provocat aquest film de Thomas Vinterberg i que transforma una història que ja va ser tractada l’any 1936 (“Esos tres”) pel director William Wyler i, ell mateix la va actualitzar en una nova versió l’any 1961 (“La calumnia”). Em refereixo a la presumpció d’innocència! A mi em sona aquest tema. I, si enlloc de veure, solament, la suposada maldat dels nens i la creença de que mai menteixen (per què han de fer-ho, no?) em fixo amb l’absència de caritat vers el professor (estem en temps nadalenc) i que és tractat com a culpable per tota la societat, la petita societat que l’envolta,  abans de, simplement, “encausar-lo”, aleshores és quan penso que aquesta és la pel·lícula que convé veure i parlar-ne, precisament  ara, que el tema està sobre la taula…

“La Caza”, premi de Canes per Mads Mikkelsen per la seva interpretació, serà la pel·lícula del “Sopar de Cinema” del pròxim dimecres, dia 24, perquè demà dimarts 23 és la festa del llibre, no? i potser estarem pendents d’altres lectures… I amb ella commemorarem que fa sis anys, un 24 d’abril de 2007, varem sopar junts per primer cop amb intenció de, desprès, parlar de cinema fins  a la mitja nit. I encara ho estem fent… gràcies a l’entusiasme de la empresa del cinema Alexandra, a la paciència d’en Ramon Colom, i ,sobre tot, a la vostra fidelitat.

Ens veurem… dimecres?

Antoni K.

Sopar de Cinema Nº 246.  Dimecres 24 d’abril de 2013. A les 20:20 “La Caza” de Thomas Vinterberg. Cinema Alexandra.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s